I Jornada sobre Salut Mental a la URL

La Jornada es va iniciar amb una benvinguda institucional a càrrec de Josep M. Garrell, rector de la URL, i Xavier Quinquillà, director general d'Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat de Catalunya. El rector de la URL va explicar l’històric que va motivar la celebració d’aquesta primera jornada i va agrair a l’equip de persones que va tirar endavant aquest lideratge: Mark Dangerfield, Montse Esquerda, Conchita Mestres, Víctor Cabré i als seus equips: Carol Palma, Pilar González, entre d’altres.

“La vida de les universitats és molt rica, complexa i variada. La Universitat ha d’atendre multitud de fronts, però la salut mental és un tema que hem de posar en el nostre ordinari”, va manifestar el rector. A més, Garrell, va senyalar que “una universitat que vol posar les persones al centre de la seva acció, i precisament una universitat com la nostra el lema de la qual és ser i saber, no pot fer cap altra cosa que ser proactiva en aquest àmbit”.

El director general d'Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat va posar sobre la taula la I jornada sobre benestar emocional i salut mental que s'havia dut a terme des del Govern pocs dies abans. Quinquillà va dir que “la salut mental és un problema que no es nou, un problema antic i llarg, que al darrere té moltes lloses i patiment, la llosa de l’estigma hi és, i el pas fonamental per supera-ho és fer accions com la d’avui. Felicitats!”.

El director general va explicar que la pandèmia ha estat un factor accelerador que ha fet que es prengués consciència d’un problema que ja hi era. Aquesta acceleració ha portat a una situació complexa a totes les universitats. “És un problema que hem d’abordar i en som conscients des del departament. Ho hem situat com a prioritat de govern perquè tenim xifres molt contundents: la meitat dels estudiants universitaris diuen haver tingut un problema de salut mental durant la pandèmia, segons dades de la Xarxa Vives”, va observar Quinquillà.

Mark Dangerfield, director de l'Institut Universitari de Salut Mental (IUSM) Vidal i Barraquer-URL, va presentar la jornada i va exposar unes idees clau per repensar la necessitat d’aquesta primera acció que emprèn la URL. El psicòleg clínic va explicar que el que ens fa humans són les relacions i que l’impacte més gran entre els joves durant la pandèmia ha estat la limitació radical de les relacions amb els seus iguals així com l’aïllament.

Dangerfield va relacionar la importància de la salut mental a la vida universitària: “La salut mental és la capacitat de fer front a les relacions doloroses, que inevitablement hem de viure tots. Per això necessitem relacions suficientment bones per sentir-nos acompanyats, escoltats, entesos, sobretot en moments de patiment per fer front als malestars que tenim. I la base de la vida universitària són precisament les relacions: les relacions d’estudiants amb professors, d’estudiants amb estudiants, de professors amb altres professors”.

El director de l’IUSM Vidal i Barraquer-URL va comentar que és per aquest motiu que es va convidar tota la comunitat a reflexionar sobre els factors de risc i protecció en les institucions universitàries i es va buscar posar l’èmfasi en el treball que ja es fa des de diverses institucions de la Llull.

A continuació va tenir lloc la ponència "Benestar emocional i universitat", a càrrec de Sergi Corbella, professor de la FPCEE Blanquerna-URL. Corbella, d’una banda, va fer una fotografia inicial i va recollir què diu la literatura sobre aquesta temàtica i, d’altra banda, va aportar algunes idees més pràctiques amb la voluntat de poder ajudar a l’audiència.

Corbella va exposar que en la població universitària és alarmant la prevalença alta i de creixement de Trastorns Mentals i d’ideació suïcida. Els principals factors de risc (personals) del suïcidi dels estudiants durant la pandèmia van ser la depressió, l’ansietat, l’estrès, la desesperança i l’aïllament. El psicòleg de Blanquerna-URL va donar una dada per emfatitzar que la salut mental és també tasca de la universitat: el benestar personal, prediu el creixement personal i el rendiment acadèmic dels estudiants després de 3 anys. En aquest sentit, va declarar Corbella, “seria bo, que les universitats vetlléssim pel benestar emocional dels nostres estudiants, ja que això, de retruc, els fa més competents a nivell professional”.

A continuació, Corbella es va centrar en els aspectes més pràctics i va destacar que les persones necessiten tenir cura del seu benestar. Han de dormir; han de menjar sa, han de fer activitat física ja que l’exercici físic s’ha associat a mesures de salut mental i a la reducció de les tendències suïcides; han d’activar la vida social i quedar amb amistats; han de posar objectius que les moguin i tinguin sentit en el seu dia a dia; han d’estimar els altres i estimar-se; fixar-se en sí mateixos i atrevir-se a mirar-se al mirall per saber què necessiten; domesticar l’atenció i analitzar com deixar de ser reactiu als estímuls externs com els mòbils. El professor de Blanquerna-URL també va recalcar que “el sentit de pertinença a la universitat ens protegeix”. “El sentit de pertinença al grup es relaciona amb resultats positius de salut mental”, va dir.

Finalment Corbella va explicar que la Universitat és un agent generador d’oportunitats: “L’estudiant de 1r quan arriba a 4t és un altre. I, si no és així, es que no ho hem fet bé. Cal entendre la universitat com un espai de poder privilegiat”. Corbella va afegir que la universitat també és un agent facilitador d’oportunitats d’aprenentatge i d’experiències de creixement del benestar.

Seguidament es va donar pas a la primera taula rodona, moderada per Conxita Mestres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut (FCS) Blanquerna-URL. La primera intervenció la va realitzar Núria Farriols, coordinadora del Servei d'Orientació Personal (SOP) i membre del grup de recerca Comunicació i Salut de la FPCEE Blanquerna-URL, qui va presentar el servei personalitzat i gratuït SOP, que ja té 25 anys d’història, com una aposta pel foment de la salut en la comunitat universitària. Farriols va explicar els tipus i nivells d’actuació que es fan, els tallers associats que promouen, sempre amb l’objectiu últim de crear una comunitat educativa saludable.

A continuació Inés Aramburu, coordinadora del Centre Mèdic-Psicològic de la Fundació Vidal i Barraquer i professora de l’IUSM Vidal i Barraquer-URL, va parlar de l’atenció psicològica que s’ofereix des de l’Institut als estudiants universitaris i, concretament, des de la Unitat d’Atenció a la Comunitat Universitària, creada l’any 2016.

Tot seguit Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica (IBB)-URL, va centrar la seva intervenció en “La prevenció en salut mental, un repte també per a les universitats”. Esquerda va valorar que la Universitat és també un factor de risc. “La universitat és un moment molt estressant en la vida d’un estudiant, i quan a aquest estrès se li sumen d’altres com la pandèmia, tensiona la realitat”, va explicar la doctora.

La directora de l’IBB-URL va precisar que se sap que el cervell jove no acaba de madurar fins els 24-25 anys. “Quan els agafem a la universitat estan a mig fer i quan els deixem encara no estan fets del tot. L’etapa del final de la maduració del cervell és un punt de transicions cognitives, emocionals, socials molt importants”. Esquerda va afegir que també se sap que aquesta etapa té una gran sensibilitat a l’estrès. Finalment la pediatra va concretar que la Universitat s’hauria de moure entre la promoció d’una bona salut mental i la prevenció del trastorn mental.

La darrera intervenció de la primera taula la va fer Norka Malberg, professora del Yale Child Study Center-Yale School of Medicine i de l'IUSM Vidal i Barraquer-URL, i la va focalitzar en la mentalització en el sistema universitari. Malberg va explicar que la mentalització és una capacitat sociocognitiva de veure’s a un mateix des de fora i imaginar-se als altres de de dins. La professora va exposar quin són els cicles de la mentalització, i en va definir les seves característiques, com la fragilitat, ja que els éssers humans estan dissenyats per perdre aquesta capacitat molt sovint (tan alumnes com professors o equips directius i institucions) i, a més, tenen més dificultats per mentalitzar en situacions de menys intensitat emocional. Malberg finalment va manifestar que un sistema social que mentalitza amb èxit té molts beneficis i va desvelar les claus per reactivar la mentalització en els estudiants.

A continuació es va obrir la segona taula rodona, un espai més pràctic, d’experiències i vivències, moderat per Carol Palma, directora del grau en Psicologia i professora de la FPCEE Blanquerna-URL. La primera intervenció va córrer a càrrec de Pilar González, directora del grau en Infermeria de la FCS Blanquerna-URL, qui va explicar com van reaccionar els estudiants d’infermeria davant la pandèmia i el recurs del diari emocional com a eina d'autoconeixement. A continuació, va intervenir Teresa Pretel, professora i doctoranda de la FPCEE Blanquerna-URL, una figura clau al servei SOP en les iniciatives per l’acompanyament emocional als estudiants, en el disseny i la posada en marxa d’activitats de foment de la gestió emocional de tota la facultat. Pretel va presentar una experiència de promoció de la salut emocional en estudiants del grau en Psicologia. Seguidament, Oriol Quintana, professor d’ètica a IQS-URL, va explicar la creació en moments de pandèmia de l’IQS Students’ Forum, com a espai d’intercanvi i acompanyament mutu. Finalment, Marc Carbonés, secretari de l’Òrgan Permanent del Consell d’Estudiants de la URL, va aportar la percepció de l’estudiantat sobre la salut mental i, en concret, va compartir les reflexions al voltant de les converses amb un estudiant durant la pandèmia, fruit de la seva darrera recerca. Així mateix, Carbonés va comentar “què ha funcionat” amb els estudiants durant aquesta pandèmia en salut mental: “Ha funcionat escoltar. Ha funcionat validar. Ha funcionat fer-nos participis de la presa de decisions. Ha funcionat carregar-nos de paciència”, va recalcar Carbonés.

Finalment Victor Cabré, professor de la FPCEE Blanquerna-URL i director del departament de Docència de l’IUSM Vidal i Barraquer-URL, va fer una ponència magistral titulada “Els agents de salut a la universitat”, en la qual va identificar i proposar sis variables que intervenen en la funció de promoció de la salut. El professor va puntualitzar que tot procés d’aprenentatge “ha de fer front a unes ansietats que li són pròpies”. Aquestes ansietats “han de ser metabolitzades tan per l’estudiant com pel docent, el tutor, el cap d’estudis i els companys”. “I ara ja sabem que la no presencialitat dificulta aquestes funcions”, va afirmar Cabré. El director del departament de Docència de l’Institut també va suggerir que “la sostenibilitat i l’Agenda 2030 ofereixen una magnifica oportunitat per a l’organització de tots els agents universitaris i especialment per a la cooperació solidària”. Finalment Cabré va comentar que els serveis de suport de les universitats, a l’hora de satisfer les necessitats dels estudiants, tenen un repte i és el de traçar la seva línia de responsabilitat, éssent molt conscients de què poden fer i què no poden fer. “No és agosarat pensar que a llarg termini la salut mental de les persones es pot veure beneficiada pel seu pas per la Universitat”, va subratllar per acabar el professor.

Després del debat obert amb els 70 participants presents a l’auditori i els 60 que assistien de manera virtual, va tenir lloc la cloenda de la Jornada, a càrrec de Jordi Riera, degà de la FPCEE Blanquerna-URL, i de  Mark Dangerfield, director de l’IUSM Vidal i Barraquer-URL.

Vídeo de la jornada