La URL homenatja el llegat del rector Josep A. Rom

La URL ha lliurat la Medalla d’Or a títol pòstum a Josep A. Rom. Vicenç Pedret, secretari del Patronat de la Universitat Ramon Llull, ha ressaltat que amb aquesta concessió, la Universitat “vol reconèixer la figura del nostre rector doctor Josep Antoni Rom pel seu servei innegable a la Universitat i a les seves institucions; al sistema universitari català; a la societat civil; però sobretot a les persones. Un servei fet des d’una ferma personalitat arrelada en els valors de l’humanisme cristià. Tota la comunitat universitària ha estat testimoni del seu sòlid i creatiu lideratge”

Miquel Tresserras, gran amic d’en Josep i degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (1993-2011), ha estat l’encarregat de pronunciar la laudatio. Durant el seu discurs, Tresserras ha descrit el rector Rom com un humanista: “Dominava àrees de coneixement tan complementàries com història, pensament, literatura , cinema i, sobretot, art. Era un dissenyador amb obra reconeguda, un creatiu i un pensador; i posseïa uns trets de personalitat que el feien particularment empàtic, actiu i optimista”. Tresserras ha ressaltat les destreses del rector com a gestor d’equips i ha fet especial èmfasi en la seva capacitat de promoure el diàleg: “Quan una reunió s’encallava, el doctor Rom trobava la manera d’obrir una finestra invisible per on entrava aire fresc que ressuscitava el debat. Amb una intel·ligència singular, molt seva, al seu davant es resolien conflictes de tota mena. No solia donar consells ni volia forçar solucions. Parlant i fent parlar, en una reunió o en una conversa privada amb un professor o un estudiant, creava un clima que ajudava el grup o l’individu a trobar ell mateix la sortida del problema”. Tresserras ha acabat destacant que Rom “era indiferent als cursus honorum, no desitjava càrrecs ni distincions, va accedir al Rectorat de la Ramon Llull per servir-la, i servint-la ha estat un gran honor per aquesta Universitat. Gràcies, rector Josep Rom, gràcies mestre. No sabem com dir tot el que et devem!”.

En rebre la Medalla, la família ha volgut dedicar unes paraules d’agraïment als assistents, a la Universitat i a Blanquerna, “dues institucions en les quals el nostre pare, tal com ho va fer amb la família, va trobar un racó on realment expressar-se mitjançant la missió que se li va donar: servir els altres, que és la que era verdaderament la seva vocació". La dona i els fills han compartit un text del mateix Josep, un missatge de condol que havia escrit per acompanyar una persona estimada en un moment de dol. En el seu missatge, el Josep reflexionava davant del dolor de la pèrdua, que ajuda a entendre dues coses. “La primera, que ens toca viure pels que ja no hi són. I, la segona, que ha de ser una vida agraïda, perquè tots tenim un llegat, i hem pogut gaudir d’aquestes persones que ens han estimat”.

Els àmbits que defineixen el Josep

L’acte ha comptat amb una conversa conduïda per Míriam Díez, amiga i vicedegana de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, i la participació de: Maria Victòria Rom, germana de Josep A. Rom; Jordi Llisterri, periodista; Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya; Josep Maria Picola, amic i company de la FCRI Blanquerna-URL; i Àntia Casanovas, alumni de la FCRI Blanquerna-URL. 

Míriam Díez ha descrit el Josep com “un possibilitador, un expansionista idealista, un creatiu genial i improvisador nat. Inspirador, generós, divertit, competent. Se’n reia subtilment de les parafernàlies institucionals, però al mateix temps tenia un enorme respecte per la institució que representava i honorava”. Díez ha explicat que la conversa ha volgut retre un homenatge des del testimoni, el record i la paraula, i que per això els participants representen “la mirada polièdrica d’un gegant" des dels punts de vista de la família, l’àmbit eclesial, el sector social o tercer sector, la creativitat, la comunicació, l'estètica i la universitat.

Tots han coincidit en què el Josep Rom era un home amb un estil particular, culte, intel·ligent i creatiu, amb una gran sensibilitat i habilitat per a les relacions humanes i a la vegada dotat d’un gran món interior. Crític, subversiu i poc formal però, a la vegada, enormement fidel, apassionat, entregat i generós. La seva forma de fer expansiva causava un gran impacte en els qui l’envoltaven.

Maria Victòria Rom ha recordat el seu germà com algú “creatiu, intel·ligent i profundament autodidacte, de nen ja feia discursos de les coses que li interessaven. Era molt sensible, segurament perquè vivia en una casa de dones -de dones amb molt de caràcter- però sempre va ser molt lliure per seguir les seves inquietuds, amb un “sentiment de pertinença profund al ‘clan dels Rom’”. “Va ser un germà meravellós”, ha compartit la seva germana.

Jordi Llisterri ha ressaltat la seva entrega: “Mitja església catalana ha viscut del grafisme del Josep.” El periodista l’ha descrit com un home de fe, d’església i d’acompanyament. “A l’església hi ha dos tipus de persones: els qui es queixen i els que es queixen i treballen. Ell era dels que treballaven, però encara que anessis al seu despatx a portar-li feina, sempre que entraves per la porta sabies que et rebria amb el seu ‘Hola, maco, com estàs?’”.

Salvador Busquets n’ha valorat enormement la mirada i la manera de fer. “Estem acostumats a una forma de fer determinada, i quan apareix una forma de fer nova, és una cosa molt bona. El Josep sabia com fer-te eixamplar la mirada, tenia la capacitat de fer-te veure la realitat de forma diferent.”

Josep Maria Picola l’ha recordat amb afecte com una figura cabdal. “A les aules era el professor que menys ha seguit el programa de qualsevol assignatura. Els alumnes deien ‘no hem après res del que havíem d’aprendre, però hem après tantes coses que ha estat el millor professor’ i també el més aplaudit en qualsevol acte de graduació”. “Jo sempre he dit: em considero molt fill del Josep Rom, soc dels que fent classe em trobo ‘fent’ de Rom. I, quan me n’adono, ho sento amb molt d’orgull!”.

Àntia Casanovas n’ha destacat el mestratge. “Amb ell, tot era possible. Si li portaves una idea, per insegura que te’n sentissis, t’animava i t’ajudava a donar-li forma. No validava només la teva idea, et validava a tu com a persona. Va ser un padrí que em va acompanyar a nivell professional i també a nivell personal”.

L’acte també ha comptat amb les intervencions de Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC); Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona; Carles Pérez Testor, rector de la URL; i Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Meritxell Ruiz ha volgut destacar que, al llarg de la prolongada col·laboració del rector Rom amb la FECC, “cada conversa amb el Josep era un regal, una font d’il·luminació. Sovint tenia la sensació que, a través del Josep, Déu mateix ens parlava a l'escola cristiana”. Ruiz ha acabat la seva intervenció agraint la feina duta a terme per Rom: "Josep, et trobarem a faltar, però avui et volem donar les gràcies. Gràcies pel que has fet, però també -i sobretot- per com ho has fet: amb aquella mirada alegre, esperançada i sinodal; amb la teva capacitat dialogant i visionària; amb la teva creativitat i passió per tot allò que és important".

El cardenal Joan Josep Omella ha fet referència al caràcter del Josep com un home amb intel·ligència, originalitat, entrega i visió. Omella ha exalçat el caràcter del rector Rom, jugant amb l’al·lusió a les paraules de l’Evangeli “vosaltres sou la sal de la Terra”. El cardenal ha proposat la pregunta: “Què és el que fa que la sal no sigui sal? Si perd el gust de sal, si no és salada... quan ja no es original” i ha acabat afirmant “I es que el Josep era original”. Omella ha tancat el seu discurs amb una pregària, en record a la sensibilitat religiosa del Josep.

Carles Pérez Testor, actual rector de la URL, ha expressat l’impacte durador de la figura del Josep. “Era un home que estimava i era estimat. I ho he comprovat en totes les reunions a les quals he anat assistint: a la Conselleria d’Universitats i Recerca, al Consell Interuniversitari de Catalunya, a la Xarxa Vives d’Universitats, a la CRUE, als patronats de les fundacions... És molt recordat com un home compromès, creatiu, treballador, esperançat, proper i amb gran capacitat de mediació, però a la vegada crític, defensor de les seves idees, de la seva universitat i del Sistema Universitari Català. Molts d’ells conserven com un petit tresor un esbós o un dibuix que en Josep va improvisar i els va regalar”.

Pérez Testor també ha volgut ressaltar que Rom encara és molt present en el funcionament actual de la Universitat, i ha declarat el seu “privilegi i deure de poder continuar aquells projectes universitaris que van quedar tot just començats o esbossats pel Josep. L’Equip Rector, els directors generals de les institucions federades i tota la Universitat està decidida a portar-los a terme. No serà el mateix, ho sabem i som conscients de les nostres limitacions, però sé que el rector Rom no ens ho tindrà en compte.”

La consellera Núria Montserrat ha volgut expressar que les seves paraules les ha pronunciat no només en nom del departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya sinó també “des del cor”. Ha recordat el Josep com un home compromès, intel·ligent, humil i enormement humà, dotat d’una missió i d’un talent, que el van convertir en una persona amb impacte: “També a casa nostra ens hem quedat amb aquesta empremta, amb aquesta manera de fer, amb aquest humanisme. Això només ho poden fer les persones que tenen un propòsit a la vida i que el comparteixen; i no és gaire freqüent”.