L’EsadeEcPol adverteix que, sense passaport sanitari ni zones verdes, l’estratègia de vacunació pot no ser suficient per contenir el virus

Passaport sanitari per als vacunats i PCR negatius

Segons l’EsadeEcPol, el passaport sanitari implica moltes qüestions relacionades amb la discriminació, la certificació, la confidencialitat, l’aplicació indeguda i el dissentiment, per bé que, “si s’aplica com una eina inclusiva i temporal, pot evitar els confinaments en cas que es produeixi un nou rebrot incontrolat”. A aquest efecte, aquest salconduit s’hauria d’utilitzar només quan fos estrictament necessari i concedir-se tant a les persones vacunades com a aquelles que tinguin un test PCR negatiu; a més, les proves haurien de ser sempre accessibles i gratuïtes. “Restringir-lo a les persones vacunades seria un greu error”, afegeixen els autors del document de l’EsadeEcPol.

A partir d’aquestes premisses, el model de passaport sanitari que es proposa determinarà el nivell de risc epidemiològic de cada zona geogràfica per mitjà d’un codi de colors (per exemple, verd, taronja i vermell), indicarà en quines d’aquestes caldrà el passaport i serà accessible a les seves diferents plataformes. Tot això haurà de ser gestionat i garantit per una autoritat central fiable, que vetlli pel manteniment dels principis democràtics, tenint sempre en compte els criteris ètics fonamentals. “El passaport sanitari permetria recuperar les llibertats individuals –comenta Miquel Oliu-Barton– i alhora mantenir la precaució, atès que la vacunació encara no és generalitzada, i tindria dos propòsits: assegurar una reobertura dirigida de la vida social i facilitar els viatges. Així doncs, els seus beneficis potencials són considerables, tant des del punt de vista econòmic com social, cultural i, fins i tot, psicològic”.

Com definir les zones

Mentre que la implantació del passaport sanitari és una mesura micro, la classificació de les zones té un caràcter macro i ja la va avançar de forma pionera a Espanya l’EsadeEcPol a l’insight titulat “Zones verdes europees: una proposta per salvar el turisme”. Segons explica el nou document d’aquest centre, a les zones o àrees que siguin verdes, totes les interaccions econòmiques i socials (restauració, lleure, cultura, esport i esdeveniments) es podrien reprendre amb normalitat de forma gradual. Així doncs, viatjar entre zones verdes europees no hauria d’estar limitat, mentre que fer-ho d’una zona taronja o vermella a una de verda hauria de ser objecte de controls i restriccions, com ara tests i quarantenes, per tal de garantir la protecció davant la reimportació de contagis.

Tanmateix, per bé que és desitjable complir els requisits per convertir-se en una zona verda, el repte és, segons l’EsadeEcPol, mantenir-se en aquest color, perquè és el que farà que la població pugui sortir de la crisi sanitària i recuperar les llibertats. “Per conservar aquesta etiqueta verda, la clau és adoptar un doble enfocament: d’una banda, en cas que es produeixi un brot, actuar amb rapidesa, a escala local i de forma rigorosa, a fi de controlar el virus immediatament, i, d’altra banda, minimitzar el risc de reimportar el virus, en la mesura que sigui possible”.

“La combinació d’un passaport sanitari inclusiu i aquesta classificació gradual de les zones és fonamental per tornar a la normalitat al més aviat possible i evitar nous confinaments generalitzats. És important que aquestes dues eines siguin flexibles i temporals”, ha conclòs Miquel Oliu-Barton, senior fellow de l’EsadeEcPol.