Skip to main content

S’estrena el documental “Vidas Restauradas”, fruit de la recerca sobre justícia restaurativa de la Càtedra ETHOS-URL amb P(A)T

16.12.2025

La presentació s’ha fet en el marc de les XXVIII Jornades Mediterrànies de Seguretat Viària, que organitza l’Associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit, P(A)T

Dimarts, 16 de desembre de 2025. Aquest 4 de desembre, en el marc de les XXVIII Jornades Mediterrànies de Seguretat Viària, s’ha estrenat al cine Texas de Barcelona el documental Vidas Restauradas, fruit de la recerca que la Càtedra ETHOS-URL ha dut a terme amb P(A)T, Associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit. Es tracta d’un projecte audiovisual que recull més de 30 testimonis de víctimes i causants d’accidents de trànsit, familiars i amics i professionals i experts d’àmbits com el legal, el policial o l’acadèmic; tot per reflexionar i oferir una mirada humana sobre els efectes dels sinistres de trànsit, les seves conseqüències materials i emocionals i el paper que hi poden tenir els processos de justícia restaurativa per a suplir les carències actuals del sistema judicial.

L’acte de presentació s’ha iniciat amb un parlament inaugural a càrrec de Francesc Torralba, director de la Càtedra ETHOS-URL. Torralba ha reflexionat sobre l’impacte transcendent que pot tenir un sinistre de trànsit, “el trencament d’una vida”. “La força d’aquest documental és que converteix en concret el que normalment són només dades, estadístiques de trànsit: donar veu a les víctimes és important, perquè la víctima té autoritat, sap del que parla perquè ho ha viscut” i d’aquesta manera es crea una connexió humana i sincera que “permet crear consciència en els altres”.

A continuació, ha intervingut Jesús María del Cacho, director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, que ha declarat que testimonis com els del documental ajuden a prendre consciència que “ens movem en cotxe, en moto, en bici... i ho fem amb un automatisme que amaga la nostra gran fragilitat”. També ha volgut ressaltar que els processos de justícia actuals en casos d’accidents de trànsit necessiten esforçar-se per no revictimitzar i ha defensat la justícia restaurativa “com un punt de trobada necessari”.

L’ha prosseguit Ramon Lamiel, Director del Servei Català de Trànsit, que ha fet una crida a la reforma en la societat, en l’administració, en la justícia i en el sistema econòmic; els àmbits que provoquen els sinistres de trànsit i els sistemes que els gestionen: “La justícia restaurativa és una cosa molt bona i és molt bo reparar el dolor, però no és suficient. Si no s’acompanya de reformes, es quedarà curta”.

L’última intervenció prèvia a la projecció ha estat la de Yolanda Doménech, directora de P(A)T, que ha agraït les persones involucrades en l’elaboració del documental i a la Càtedra ETHOS per la seva recerca, ressaltant la urgència de donar visibilitat a la justícia restaurativa en l’àmbit viari pel paper fonamental que pot tenir per a respondre a les necessitats, tant de víctimes com de victimaris, que el sistema judicial tradicional no arriba a cobrir.

Després del visionat, Guillem Martí, investigador i coordinador de recerca de la Càtedra ETHOS-URL, que ha treballat estretament amb P(A)T durant el projecte entrevistant a víctimes i victimaris, s’ha dirigit al públic amb algunes reflexions.

Partint de la idea que “la principal carència del sistema penal és que no està fet per atendre les víctimes. El seu objectiu no és reparar el patiment, sinó enjudiciar fets i culpes. La justícia restaurativa, en canvi, ofereix una resposta en què la reparació i l’enteniment mutu poden transformar vides”, Martí ha volgut posar l’accent en què les idees de la justícia restaurativa han de tenir un efecte transversal: “La injustícia no és solament que les coses quedin trencades, sinó que el sistema vagi en una direcció que no va bé. I la justícia restaurativa no és només el moment en què víctima i victimari puguin trobar-se” en un entorn adequat amb l’acompanyament adequat, sinó que també és un procés previ “de gestació de les necessitats, perquè a vegades un no és conscient del que està trencat, o de com, o de quines peces falten. La justícia restaurativa pot posar un mirall davant de víctima, victimari i societat i preguntar-los qui volen ser”.

A continuació, Martí ha format part d’un col·loqui amb Enrique Rodríguez, vocal de P(A)T i víctima; Eduardo Sánchez, causant d’un sinistre de trànsit; i Alba Pinzolas, Walter Brandan, Jordi Canudas i Andreu Sánchez, persones afectades per un sinistre de trànsit. Es tracta d’alguns dels participants en el documental, que han pogut compartir més a fons les seves experiències, amb gran emotivitat i humanitat i, també, amb una crida no solament a que l’administració prengui mesures per a evitar els sinistres, sinó per assegurar la continuïtat d’aquestes mesures.

El tancament de l’acte ha anat a càrrec de Natalia Padilla, responsable de trànsit a la província de Barcelona, i Vicente Sánchez, president de P(A)T.

Padilla ha volgut ressaltar, amb un agraïment als organitzadors, que la realització de jornades com aquesta fomenta la reflexió i consciència de la importància d’escoltar les víctimes per millorar la seguretat i l’atenció en sinistres viaris.

Sánchez ha agraït la presència dels assistents, i ha dedicat un missatge als representants de mitjans de comunicació per animar-los a donar visibilitat a recerques “innovadores com aquesta”, perquè “un dels principals reptes per a la implantació de la justícia restaurativa és que encara és molt desconeguda pel públic general”.

La Càtedra ETHOS-URL i P(A)T ja havien col·laborat anteriorment en l’elaboració de la Guia de bones pràctiques «L'atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia». La recerca sobre justícia restaurativa de la que neix aquest documental també culminarà amb una propera publicació.

MÉS INFORMACIÓ:

Carlo E. Gallucci Vallcorba
Gabinet de Premsa i Comunicació Digital
Universitat Ramon Llull
Tels. 93 602 22 26 | 655 995 668

You may also be interested in

Faculty

En ocasió de la presentació d’aquesta recerca a Roma, el Papa Lleò XIV ha rebut en audiència els autors

Faculty

La iniciativa, impulsada per la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL i la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL, utilitza tecnologia immersiva