Mor l'oceanògrafa Josefina Castellví i Piulachs, membre del Patronat de la URL (2000-2016)

05.02.2026

Dijous, 5 de febrer de 2026. Aquesta setmana ha mort Josefina Castellví i Piulachs, precursora de la investigació antàrtica, microbiòloga marina i oceanògrafa. Castellví va mantenir una estreta relació amb la Universitat Ramon Llull, ja que va ser membre del patronat de la Fundació Privada Observatori de l’Ebre (institució federada de la URL), i va ser la primera dona membre del Patronat de la URL.

El Patronat, els òrgans de govern i els membres de la comunitat universitària comparteixen el dolor amb la seva família i amb la comunitat científica per tan trista pèrdua. Sempre serà recordada com una investigadora pionera que va viure entregada a la ciència i al medi ambient.

Perfil biogràfic de Josefina Castellví i Piulachs

Nascuda a Barcelona el 1935. Va ser biòloga, oceanògrafa i escriptora. Es va llicenciar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona (UB) el 1957, any que va aconseguir una beca del Govern francès per estudiar bacteris marins a la Universitat de la Sorbona. A París es va especialitzar en oceanografia i va participar en les primeres expedicions oceàniques. El 1984 es va convertir en la primera dona catalana —conjuntament amb Marta Estrada— que va participar en una expedició internacional al Pol Sud.

Castellví va ser membre del Patronat de la Fundació Privada Observatori de l’Ebre, una institució integrada en la URL i, a la vegada, membre del Patronat de la URL (2000-2016).

Castellví va començar a treballar a l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) el 1960, del qual va ser la directora el 1994-1995 i delegada a Catalunya. Es va doctorar en Ciències Biològiques a la UB (1969). Va presidir durant sis anys el Comitè de Microbiologia i Bioquímica de la Comissió Internacional per a l'Estudi Científic del Mar Mediterrani (CIESM, Mònaco). Va ser gestora del Programa Nacional d’Investigació a l’Antàrtida (CICYT), directora de l'Institut de Ciències del Mar els anys 1994-1995, vicesecretaria de coordinació del Programa de R+D (CSIC) i vicepresidenta del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

Al llarg de la seva carrera va realitzar 36 campanyes oceanogràfiques, entre elles 8 a l'Antàrtida. Des de l’any 1984 va participar en l'organització de la recerca a l'Antàrtida, i va col·laborar en la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l'illa Livingston, instal·lació de la qual va ser directora del 1989 al 1993, convertint-se, així, en la primera dona a dirigir una expedició com aquesta.

Entre altres distincions, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), el Premi Nacional de la Sociedad Geográfica Española (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), el Premi Esteve Bassols: "Senyora de Barcelona" (2005), el Premi Catalana de l’any 2013 (atorgat pels lectors de El Periódico de Catalunya), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2016) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2021). Va ser autora, a més de de nombroses publicacions científiques, del llibre "Yo he vivido en la Antártida" (1996). També va ser la protagonista del documental “Els records glaçats” d’Albert Solé (2013).