Vés al contingut

Jaume Duch inaugura el curs acadèmic de la URL i analitza la comunicació parlamentària europea

11.10.2017

Jaume Duch, portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu: “La universitat del segle XXI ha de ser per força europea i contribueix decisivament a obtenir països més desenvolupats i competitius, però sobretot defineix els models de societat”

Josep Maria Garrell, rector de la URL, reclama la simplificació de la burocràcia que envolta la majoria de procediments universitaris i reivindica el reconeixement i el respecte vers la URL com una universitat més del sistema universitari

Dimecres, 11 d’octubre de 2017
. Aquest migdia la URL ha inaugurat el seu curs acadèmic 2017/2018 a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. L’acte, presidit pel rector de la URL Josep Maria Garrell, ha comptat amb la participació del president del Patronat de la Fundació Universitat Ramon Llull, Josep Martínez-Rovira; del conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila; del cardenal arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella; del secretari del Patronat de la URL i president de la Fundació Blanquerna, Salvador Pié; i de la secretària general de la URL, Anna Berga.

L’obertura de l'acte ha anat a càrrec del president del Patronat de la URL, Josep Martínez-Rovira, qui ha destacat que “és un deure de tots nosaltres treballar perquè aquest projecte que tots estimem, i que de manera persistent s’ha anat posicionant en un lloc destacable dins el sistema universitari, continuï cultivant l’excel·lència en tots els àmbits i mantingui el prestigi social assolit”.

La secretària general de la URL, Anna Berga, ha fet la lectura del resum de la Memòria del curs 2016-2017 i, tot seguit, s’han lliurat els Premis Extraordinaris de Doctorat de la URL del curs 2016-2017.
 

“La universitat del segle XXI ha de ser, per força, europea”

Jaume Duch Guillot, portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu, ha impartit la lliçó inaugural «Comunicar avui per preparar l'Europa de demà». Per a Duch “la universitat del segle XXI ha de ser per força europea, beneficiar-se plenament dels avantatges lligats a la lliure circulació de persones, de la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, ha d’apostar per polítiques de recerca supranacionals i assegurar la seva participació als grans projectes europeus en aquesta matèria. Duch ha destacat que “les universitats contribueixen decisivament a obtenir països més desenvolupats i competitius, però sobretot defineixen els models de societat”.
 

La UE no pot sobreviure sense el suport dels seus ciutadans

El portaveu del Parlament Europeu ha remarcat que els ciutadans opinen que assumptes com el terrorisme o la crisi migratòria només es poden resoldre eficaçment a nivell europeu i que, de la mateixa manera, “a mesura que es van coneixent els desavantatges en termes de drets i oportunitats que suposarà el Brexit i creix el desconcert entre els partits i els ciutadans britànics, augmenta el nombre d'europeus que no estan disposats a tirar per la borda els millors 60 anys de la història d'Europa”. “Potser no ha augmentat sensiblement el nombre d’europeistes militants però per descomptat sí el de ciutadans que, en veure que la integració europea és reversible, han optat per defensar-la obertament”, ha afirmat Duch.

Duch ha reconegut, però, que sovint les institucions europees fallen en la narrativa, en l’anomenat storytelling. Segons Duch aquest fet es pot explicar per varies causes alhora: perquè la UE no és capaç d'engrescar la ciutadania al voltant del projecte europeu, perquè els ciutadans europeus encara no són prou conscients de ser-ho, per l’afició dels polítics de cada país d'apropiar-se els èxits de la Unió Europea com a seus i al mateix temps traspassar a les institucions europees el cost de les seves decisions menys populars, o pel fet de criticar la manca de resposta de la Unió Europea a problemes com ara la crisi dels refugiats; en la lluita contra els quals els estats membres mai no han volgut cedir a les institucions europees ni les competències ni els recursos necessaris per fer-ho”, ha concretat Duch.

El director de comunicació del Parlament Europeu ha explicat que “la comunicació de les institucions europees, ara més que mai, ha de facilitar l'adhesió dels ciutadans al projecte europeu, mitjançant la creació de condicions que permetin que els ciutadans obtinguin informació de qualitat sobre què és i què no és la Unió Europea, què fa o què no fa i per què. Un tipus de comunicació de caire pedagògic que ningú més que les institucions europees està en disposició o pot tenir la voluntat de dur endavant”. Duch ha subratllat que “a l’època de les xarxes socials i de les enquestes en temps real, la construcció europea només podrà tirar endavant si som capaços de renovar constantment la seva legitimitat, que no només li ve dels textos legals sinó també, sobretot, de l’acceptació de la gent”.

Tot seguit ha intervingut el conseller d’Empresa i Coneixement Santi Vila el qual ha posat en valor la utilitat pública de la URL i ha dit que era un exemple de com es pot defensar el bé comú des d’inciatives privades: “Moltes gràcies per ensenyar al món que des d’una iniciativa social i privada es pot fer un servei públic”.

A continuació, el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella ha destacat els valors i la identitat d’inspiració cristiana de la URL i ha animat a “cultivar la consciència ètica, la consciència social i la consciència política que sigui capaç de treballar des de l’àmbit universitari creant les complicitats necessàries amb institucions i empreses, en el territori local i en el global, en allò que ens és més proper i, també, en allò que està més llunyà”.
 

“Demanem poder exercir una mes i millor autonomia que progressivament s'ha anat perdent”

El rector Josep Maria Garrell ha posat èmfasi en l’excés de burocràcia que envolta la majoria de procediments universitaris. Com a exemple, ha comentat el rector, “el temps que es triga avui dia des que una facultat proposa una nova titulació, sigui de grau o de màster, fins que aquesta es pot implementar, i si no hi ha cap entrebanc pel camí, és de quasi dos anys”.

El rector de la URL durant la seva intervenció“L’excés de burocràcia, l’excés de procediments, ens porta a tallar la iniciativa, ens porta a no fomentar la capacitat d’adaptació, premia l’immobilisme. Ens hem de demanar a tots plegats, però ho hem de demanar d’una manera molt especial a l’Administració Pública, i als seus diferents organismes, una clara i urgent simplificació de les coses, i que es deixi a les universitats exercir la nostra necessària autonomia”.

El rector ha afegit que “estem lluny del context que portava als nostre pares fundadors a descriure el marc de la nostra volguda autonomia quasi 30 anys endarrere. Hem, d’una manera o d’una altra, anat endarrere. I és curiós observar com aquesta reflexió és compartida d’una manera generalitza i, de fet, són moltes les universitats que demanen un marc de més autonomia”.
 

“Demanem que se'ns tracti com el que som: una universitat més del sistema universitari”

El rector també ha manifestat que la URL ha de seguir insistint en una reivindicació històrica que cada cop agafa més força. “Demanem que se’ns tracti com el que som: una universitat del sistema universitari. És a dir, com una universitat més. I als nostres estudiants, cal que se’ls consideri estudiants del sistema universitari. I si ho diem, és que no sempre és així. I penso en diversos agents socials i en les diferents administracions, i en diversos mitjans de comunicació”.

“Fa molts anys que la universitat (o el sistema universitari) ja no està formada només per les universitats de titularitat pública. Ocupem un lloc, i fem un servei, des dels nostres errors i amb els nostres encerts. De la mateixa manera hem de fer entendre que els nostres estudiants han de tenir els mateixos drets (i deures, és clar) que qualsevol ciutadà que estudia. Cal que sigui respectada la seva elecció d’estudiar en una universitat com la nostra. Resumint, i no ho diria si no ho pensés i no ho visqués, hem de seguir treballant per tal que tothom reconegui (és a dir, que conegui i valori) el que som i el que fem; i que se’ns respecti, també pel que som i pel que fem. Reconeixement i respecte”.

Finalment, el rector de la URL s’ha referit a l’escenari polític incert del nou curs acadèmic. “És indiscutible que nosaltres hem de seguir fent la nostra feina, i passi el que passi, hem d’estar al servei de la nostra societat, amb fidelitat als valors de l’humanisme cristià que inspiren la nostra universitat, i també al seu ideari i a la seva missió. El punt primer del nostre ideari explicita, i cito textualment, que la nostra universitat ha d’estar al servei d’una societat tal i com aspira a ser la nostra: lliure, pacífica, democràtica i pluralista”.

 

Documentació de l'acte

Més informació:
Anna Tosca
Responsable de Premsa URL
Tel. 936 022 228 | 692 671 597
atosca@rectorat.url.edu

També et pot interessar

Institucional

La Universitat ofereix al Personal Docent i Investigador (PDI) que vulgui acreditar un nivell de suficiència de català un curs preparatori per a l’examen oficial de nivell C1 per a PDI