Èxit del primer Congrés sobre «Infància, pobresa i èxit educatiu», que ha reunit 450 professionals al CaixaForum Madrid

Aquesta trobada, que posa en comú el treball que des del 2010 realitza una xarxa de 14 universitats espanyoles, ha comptat amb experts de reconegut prestigi internacional

Dimecres, 21 de desembre de 2016. El grup de recerca Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació-PSITIC de Blanquerna-Universitat Ramon Llull ha organitzat juntament amb l'Obra Social "la Caixa" el I Congrés «Infància,  pobresa i èxit educatiu: acció socioeducativa en xarxa», un congrés internacional que ha abordat per primera vegada la infància i la pobresa des de l'enfocament de l'èxit educatiu en xarxa. La trobada, que s'ha celebrat al CaixaForum de Madrid els dies 19 i 20 de desembre en el marc del programa CaixaProinfància, ha reunit més de 450 professionals de l'educació i el tercer sector.

Durant el congrés experts de reconegut prestigi internacional com Alan Daly (Universitat de Califòrnia, Estats Units), Peter Miller (Universitat de Wisconsin, Estats Units) i Nick Axford (Unitat d'Investigació Social de Dartington, Regne Unit) han presentat propostes innovadores que trenquen el cercle de pobresa hereditària que afecta nens en situació de vulnerabilitat.

La trobada s'ha estructurat en 4 eixos principals: el treball en xarxa com a instrument d'innovació social, com liderar les connexions socials per transformar l'exclusió, l'empoderament de les famílies i l'acció socioeducativa.

El treball en xarxa com a instrument d'innovació social

Alan Daly (Universitat de Califòrnia, Estats Units) ha exposat una de les seves idees innovadores segons la qual totes les reformes educatives que realitzen els governs acostumen a ser ineficaços perquè se centren en aspectes individuals (formació dels docents, recursos econòmics, etcètera) i no en la importància de les relacions entre les persones. Per Daly, la clau és crear i fomentar xarxes socioeducatives que integrin diferents entitats, professionals i institucions locals. L'objectiu és que tots els agents socials del territori treballin de manera coordinada per donar una resposta integral a les diferents necessitats de les famílies i els nens amb l'objectiu de reduir les desigualtats socials i educatives per aconseguir canvis significatius. A part de Daly, ajuntaments de diferents ciutats espanyoles han explicat les seves experiències en el treball en xarxa i com estan desenvolupant programes de suport i estratègies educatives destinades a millorar l'èxit escolar i la cohesió social.
 

Liderar la connectivitat social per a transformar l'exclusió

La taxa de pobresa i la manca de llar són a prop de màxims històrics en els Estats Units. La problemàtica de l'habitatge té efectes negatius per als pares i fills que intenten prosperar a l'escola, a la feina i com famílies. Peter Miller (Universitat de Wisconsin, Estats Units) ha abordat el paper clau de les organitzacions locals (escoles, centres d'acollida, ONG i Serveis Socials), i els seus professionals, en la vida d'aquestes famílies sense llar. Les organitzacions poden ser un poderós catalitzador d'oportunitats perquè actuen com a intermediàries entre aquestes famílies i els recursos que ofereix la comunitat.
 

L'empoderament de les famílies

Una altra de les claus per lluitar contra la pobresa infantil i l'exclusió social és l'apoderament de les famílies. La millora de les competències dels pares i mares permet reforçar el benestar dels nens i el seu rendiment acadèmic. De la mateixa manera que els progressos dels fills tenen resultats positius en les famílies perquè els proporciona més confiança i tranquil·litat. La ponència de Nick Axford (Unitat d'Investigació Social de Dartington, Regne Unit) s'ha centrat en la necessitat de promoure programes de suport a les famílies que les empoderi i que potenciïn el desenvolupament personal dels nens de manera constant i personalitzada.
 

L'acció socioeducativa per a una inclusió sostenible

Històricament, l'acció social i educativa per acabar amb l'exclusió s'ha centrat en propostes assistencials i pal·liatives. Els enfocaments més actuals aborden la pobresa com un problema complex i amb moltes dimensions. Les necessitats que tenen els infants en situació de vulnerabilitat per aconseguir l'èxit a l'escola, un benestar emocional, unes relacions socials estimulants i un clima familiar afectiu no s'assoleixen a través de programes aïllats o amb objectius focalitzats. Jordi Riera (Blanquerna-Universitat Ramon Llull) ha aprofundit en el concepte de la coresponsabilitat com a principi irrenunciable.
 

La pobresa, un fenomen crònic i estructural

A Espanya, 3 de cada 10 nens i nenes viu en llars per sota del llindar de la pobresa, segons la taxa AROPE, l'indicador de risc de pobresa i exclusió social harmonitzat a nivell europeu que permet comparar entre diferents països. El mateix indicador apunta que els menors de 16 anys són els més castigats per aquesta situació de vulnerabilitat: 1 de cada 3 nens i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió social. En la majoria d'indicadors la situació d'Espanya és pitjor que la mitjana europea.

Aquestes xifres no presenten grans variacions entre èpoques de bonança i de crisi econòmica, el que demostra que es tracta d'un problema crònic i estructural que requereix solucions globals i accions conjuntes per part de tots els agents.

Sobre el PSITIC i la xarxa de 14 universitats contra la pobresa hereditària

El grup de recerca PSITIC coordina una xarxa d'investigadors de 14 universitats espanyoles que donen suport al desenvolupament i la monitorització científica del programa, enfocat a combatre la pobresa hereditària a través de l'educació en xarxa.

Aquesta xarxa proposa, investiga i desenvolupa noves propostes i metodologies d'atenció a la vulnerabilitat i el risc d'exclusió de la infància i l'adolescència, a partir de noves estructures de col·laboració en xarxa de caràcter local, intersectorial, interinstitucional i interdisciplinari, centrades en la promoció integral del seu procés educatiu i la igualtat d'oportunitats.

Sobre el Programa CaixaProinfància