Crònica de la Jornada ACM sobre refugiats i migrants «Viatge sense retorn?»

José Maria Vera d'Oxfam Intermón: "Hi ha 65 milions de persones que no volien deixar les seves llars i han estat forçades a desplaçar-se. Cada minut hi ha 24 persones forçades a fugir, una xifra quatre vegades superior a fa una dècada"

"Actualmente hi ha 224 milions de migrants al món i aquesta xifra va en augment"

"El Líban, amb poc més de 5 milions d'habitants i una extensió menor que la província de Córdoba, acull 1,2 milions de refugiats. Això sí que és una crisi, això sí és un problema que s'ha de gestionar"

Divendres, 18 de novembre de 2016. La Universitat Ramon Llull, en el marc del projecte d'agregació Aristos Campus Mundus, ha organitzat a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI) de la Universitat Ramon Llull (URL) la jornada sobre refugiats i migrants «Viatge sense retorn?» amb testimonis directes i professionals experts en migració, que ha comptat amb un centenar d'assistents.

Josep Maria Garrell, rector de la URL, ha inaugurat la jornada subratllant que la universitat ha d'oferir el marc de rigor universitari per proposar diàleg i que els experts intentin moure ànimes. Ricard Santomà, degà d'HTSI-URL, ha donat la benvinguda al costat del rector i ha recordat que HTSI-URL ha creat la Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat precisament per lluitar per aquest "no viatge" i "no turisme" i ha afegit que l'hospitalitat és fonamental en aquest moment d'acollida de les persones refugiades.

Què ens diu aquesta crisi d'un món en conflicte? José Mª Vera, director general d'Oxfam-Intermón Espanya ha iniciat la seva intervenció centrant-se en els refugiats i ha explicat amb dades la seva realitat: "65 milions de persones que no volien deixar les seves cases han estat forçades a desplaçar-se. 41 milions de desplaçats interns dins dels seus propis països, 21 milions de refugiats fora dels seus països i 3 milions de sol·licitants d'asil. 24 persones són forçades a fugir cada minut, quatre vegades més que fa una dècada". Vera ha explicat que els principals països on hi ha desplaçats interns són Colòmbia i Síria (gairebé 7 milions cada un) i l'Iraq amb més de 4; i que l'origen del major nombre de refugiats són Síria amb gairebé 5 milions, Afganistan amb 3 i Somàlia amb més d'1.

El director general d'Oxfam Intermón ha denunciat la capacitat de la comunitat internacional per donar resposta a aquests conflictes: "Els temps de la gran diplomàcia de prevenció i resolució de conflictes semblen, per desgràcia, oblidats. No hi ha campions de pes en la comunitat internacional. I, al contrari, abunden els piròmans".

Vera ha analitzat les causes dels conflictes i ha assenyalat que un dels reptes d'un món en moviment passen per abordar els desplaçats climàtics: "L'impacte del canvi climàtic en forma de desastres naturals més freqüents i més intensos (15.000 en els últims 20 anys) força 22 milions de persones l'any a deixar les seves terres i les seves cases, més de 62.000 al dia".

Vera ha observat que, "si l'Acord de París sobre el Clima no es posa en pràctica de manera efectiva, assistirem a un desastre climàtic que farà impossible acabar amb la fam i la malnutrició i forçarà milions més a deixar les seves cases".
 

224 milions de migrants en el món, xifra en increment

A continuació, el director general d'Oxfam s'ha centrat en els migrants i en "les múltiples causes per a la migració que giren al voltant del factor econòmic, de la fragilitat dels mitjans de vida en molts llocs, de la recerca de millors oportunitats laborals, del suport a la família en forma de remeses i ha assenyalat que actualment hi ha 224 milions de migrants en el món i que és una xifra també en ascens. "Encara que el seu caràcter i la legislació que els empara no sigui la mateixa que als refugiats, recordem que també tenen drets", ha puntualitzat Vera.

"L'objectiu explícit de la Unió Europea sembla ser un i només un. Que no vinguin. Punt. A qualsevol cost, incloent llançar a centenars de milers en mans de màfies. En completa indefensió. Davant del tancament de fronteres, les devolucions en calent, la impossibilitat de sol·licitar asil de forma segura i propera, aquells que vénen cap a Europa ho fan per rutes cada vegada més perilloses. El 70% d'ells cauen en mans d'explotadors. La manca de rutes segures garanteix el negoci d'aquests i la desprotecció de dones, homes i nens".

"Els instruments internacionals per a la gestió de la població refugiada no estan funcionant. Dels 1,2 milions de persones que haurien de ser reassentades el 2017, els països desenvolupats només han ofert 170.000 places, tot just el 15%. La reubicació dins de la UE per promoure una distribució més equitativa de les persones refugiades que aconsegueixen arribar, tampoc ha funcionat. Pocs països dins la UE, sobretot Alemanya i Itàlia, acullen la majoria dels nous refugiats arribats".

I aleshores on són els refugiats? Vera de nou ha donat dades que han impactat l'audiència: "El 86% estan en països vulnerables, propers a la crisi. L'1% a Europa. En el cas dels sirians, podem veure un resum en aquest mapa. Turquia, Líban, Jordània. Passa igual en altres crisis i són Txad, Tanzània, Etiòpia ... El Líban, amb poc més de 5 milions d'habitants i una extensió menor que la província de Còrdoba, acull 1,2 milions de refugiats. Això sí que és una crisi, això sí que és un problema a gestionar".

Vera ha acabat la seva intervenció exposant la crisi de la UE i d'Espanya com a grans valedores del paradigma de la cohesió social, la universalitat dels drets civils i polítics, socials, econòmics, i culturals. Finalment ha recordat als joves la importància en l'exigència en les mobilitzacions socials i ha animat a "barregés", no témer la diversitat.
 

Debat i lliurament dels Premis ACM de Responsabilitat Social

La taula rodona posterior ha comptat amb experts com Rafia Aaidoun, migrant marroquí; Mamadou Dia, senegalès fundador de l'ONG Hahatay, centrada en ajudar els seus compatriotes perquè no hagin d'emigrar; Alfonso Alosno-Lasheras de l'equip "Acollida i Formació" de Migra Studium; Raimundo Martínez, advocat col·laborador del mateix centre social que treballa per la dignitat i els drets de les persones migrades més vulnerables i els seus fills i filles; i Marie Mateo, advocada amb bufet propi i especialista en estrangeria.