La Fundació Pere Tarrés presenta els resultats d'una recerca sobre com contribueixen les entitats d’església a la cohesió social de Catalunya

Aquesta tarda s’han presentat els resultats d’una recerca dirigida per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu (Universitat de Barcelona) i la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili).

Barcelona, 20 de març de 2014. Quina és la realitat de les entitats d’Església a Catalunya? Quina aportació fan a la cohesió social? Quin són els principals reptes per enfortir les organitzacions i la seva acció social? A aquestes i altres qüestions ha contestat la recerca “L’acció social des de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya” dirigida per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu (Universitat de Barcelona) i la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili) que s’ha presentat aquesta tarda en una jornada que ha tingut lloc al CaixaForum. Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa”.

La recerca, on han participat més de 40 entitats d’Església de Catalunya, ha estat promoguda per la Xarxa d’Entitats Socials d’Església i ha rebut el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona.

8 elements de cohesió social
A Catalunya existeixen un miler d’entitats d’Església que fan acció social, segons ha estimat aquesta recerca que ha estat presentada en la jornada per Enric Benavent i Marina Aguilar, membres de l’equip investigador de la Fundació Pere Tarrés. Els investigadors han sintetitzat en 8 elements les contribucions principals d’aquestes entitats a la cohesió social de Catalunya:

• Aconseguir l’autonomia personal de les persones ateses des d’uns valors determinats.
• La detecció de necessitats emergents resultat de la seva acció de proximitat amb les persones més vulnerables.
• La transformació social per a millorar un model social injust i desigual, que deixa moltes persones fora.
• El desenvolupament personal i professional dels seus equips (persones contractades o voluntàries).
• El foment de la participació interna.
• La mobilització de la base social que s’implica en millorar la societat.
• La contribució econòmica que aporten amb la seva acció al servei de les persones vulnerables
• La complementarietat a l’Estat del Benestar, innovant en la prestació de serveis que atenen a persones associades a la pobresa i l’exclusió social.

Reptes de futur per a les entitats socials d’Església
A més d’analitzar cada un d’aquests 8 elements de contribució a la cohesió social, la recerca també apuntar quins són els reptes que han d’afrontar les entitats socials d’Església en cada àmbit.

En aquest sentit, alguns dels reptes apuntats per l’estudi són: quantificar econòmicament l’aportació del voluntariat, quantificar la contribució que fan les entitats socials d’Església al benestar material de la societat catalana (a través del PIB); avaluar l’efectivitat i impacte de la seva acció social; compaginar l’atenció a les necessitats bàsiques de les persones amb programes de prevenció i promoció; incorporar l’espiritualitat en la seva intervenció social; treballar més en xarxa amb altres agents públics i privats i col·laborar amb el món empresarial; millorar la seva comunicació externa i guanyar presència pública a través de la denúncia i la incidència política; incorporar les eines 2.0 per apropar-se a nous segments de població; comptar amb un model de voluntariat; comptar amb equips de treball correctament capacitats; millorar la comunicació interna dins de les entitats; avançar en la transparència i la rendició de comptes, entre d’altres reptes.

I un dels reptes és fer propostes per millorar la societat, segons Javier Elzo, Catedràtic Emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto, que ha fet la conferència central de la jornada: “Ja no és suficient amb el fet de denunciar les injustícies. Les postures merament reivindicatives i condemnatòries de l’ultraliberalisme financer que ens domina no són suficient. Fins i tot poden ser adormir consciències inquietes i mandroses. Ja no és suficient amb el fet de criticar sense proposar alternatives, però que siguin viables i sostenibles”.

La presentació institucional ha anat a càrrec d’Enric Vendrell i Aubach, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i de Lluís Serra, de la Xarxa d’Entitats Socials d’Església. La jornada ha ofert també l’oportunitat d’un debat obert amb el públic que ha moderat a periodista Maria Paz López., presidenta de la Associació Internacional de Periodistes de Religió (IARJ).

Els resultats d’aquesta recerca han estat recollits en un llibre que ha publicat l’Editorial Claret i que també s’ha presentat áquesta tarda. El proper dilluns 24 de març es presenten els resultats a la ciutat de Girona, i el 3 d’abril a Lleida.

Link al dossier de premsa | Link a la galeria de fotos

Més informació:
Isabel Vergara i Nati Pareja
Àrea de Premsa - Fundació Pere Tarrés
Tels. 93 430 16 06 | 669 844 175 | 660 07 34 34
premsa@peretarres.org
www.peretarres.url.edu