Èxit de participació en la conferència-debat sobre "La gestió de la crisi" entre els professors IQS Santiago Niño-Becerra i Eduard Punset

El passat 15 de maig va tenir lloc a la seu d'IQS la conferència-debat sobre "La gestió de la crisi", amb una gran afluència de públic que va omplir la Sala Multimèdia i va obligar a habilitar una sala addicional en la qual els assistents van poder seguir la sessió a través de videoconferència.

Barcelona, 21 de maig de 2014. En el seu paper de moderador, el Dr. Pere Regull, director general IQS, va pronunciar unes paraules inicials expressant la satisfacció de presentar "dos professors IQS, d'aquells que imprimeixen caràcter a un centre universitari i que els estudiants recordaran tota la vida, com són el Dr. Santiago Niño- Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica d'IQS School of Management, i Eduard Punset, professor de Ciència, Tecnologia i Societat, també d'IQS School of Management fins al 2008".

En el transcurs de la sessió, el Dr. Niño-Becerra, va distingir dues accepcions de crisi: "Una que reflecteix una recessió econòmica conjuntural , i una altra que és sistèmica i posa en evidència la ruptura del model. No és una crisi més, sinó el final d'una manera de fer basada en el malbaratament de recursos que porta a un canvi de model sistèmic que comporta efectes traumàtics".

En opinió del Dr. Niño-Becerra, "els principals indicadors fan patents els desequilibris en temes com l'atur, PIB, productivitat, prima de risc, renda, consum, estalvi, els comptes de la seguretat social o les despeses dels comptes públics amb la càrrega dels interessos drenant la capacitat de recuperació. Tot això posa al descobert els aspectes que condicionaran el model que sorgeixi després de la llarga crisi. Les crisis sistèmiques duren de quinze a vint anys, com la del crack de 1929, que no es va resoldre fins al 1950. Així, la quimioteràpia aplicada des de 2008 a l'economia per la UE elimina cèl·lules dolentes i cèl·lules sanes i apunta cap a un llunyà 2023 l'inici del final de la crisi. Fins llavors viurem la transició del model de la producció al de l'eficiència. Aquest serà el moment de les zones amb possibilitats: amb la clusterització de països i la creació d'àrees d'activitat i d'eixos de col- laboració. Així mateix, la creixent interconnexió entre els interessos de les grans corporacions transnacionals i les realitats socials prefiguren la creixent oligopolització de les Grans Corporacions supranacionals enfront dels Estats. Algunes d'aquestes ja operen en més de cent països alhora".

El Dr. Niño-Becerra va comentar: "En el model sorgit de la crisi de 1929 la idea bàsica era anar a més en tot. Ara la idea és anar al que convingui, de manera que es tracta d'un canvi radical, ja que es passa de produir cada vegada més a produir el necessari en el mínim temps i la manera més eficient. Així doncs, passem d'un model individualista i de compra, a un de grup, de col·laboració i accés a compartir els recursos. D'altra banda, al problema de la desocupació se li suma l'endeutament com a segon gran problema estructural. Al planeta ningú no pot pagar tot el que deu, i tots aquests problemes s'hauran d'afrontar i solucionar abans del 2020. Perquè la Unió Europea exigeix uns objectius de dèficit del 0,5% i d'un 60% de deute públic i avui són un dèficit del 7,5% i un endeutament públic gairebé del 100 % del seu PIB."

També va assegurar que "Espanya té una estructura de PIB totalment desequilibrada, amb mancances molt pròpies, com la baixa activitat o el nivell reduït de salaris, que fan inviable la idea d'una sola Europa". En opinió seva: "El primer que cal fer és explicar la veritat a la gent. Cap ministre d'Economia de cap país no té molt marge de maniobra, i l'únic que pot fer és coordinar-se per abordar les problemàtiques de tots els països, eliminant personalismes i colors, i elaborar una posició comuna respecte a l'atur i el deute".

A continuació va prendre la paraula Eduard Punset proclamant simpàticament el seu desacord amb el Dr. Niño-Becerra. Va evocar la seva etapa d'estudiant de dret i la seva primera sortida d'Espanya per treballar en el Fons Monetari Internacional, quan es dedicava a ensenyar les taules bàsiques de l'economia -la taula fiscal, la taula del producte- als Tupas o Tupamaros de la meitat del segle passat, que l'acostumaven a rebre amb els peus damunt la taula. El professor Punset va constatar el poc rigor a l'hora d'explicar el que està passant, com ho demostra l'escàs ús de la taula fiscal, de la taula del producte o de la taula de la vida.

En opinió del professor Punset "qualsevol temps passat és i ha estat pitjor". Va posar com a exemple l'increment que es produeix des de 1840 en l'augment de l'esperança de vida a un ritme de dos anys i mig cada dècada. Per contra, va considerar que un punt crucial no és tant el repartiment de la riquesa com el repartiment del treball, així com el procés que provoca que els països estiguin difuminant-se i que només perdurin els nuclis de les grans ciutats i els seus focus d'inserció, envoltats de pobresa. Així mateix, la ponència va estar enriquida de reflexions pròpies de la seva passió per la ciència, i entre les línies del seu discurs es va assanyalar que, contràriament al que li havien ensenyat de petit, ara descobria que el 90% de l'home és intuïció. Per una altra banda, va fer un al·legat en favor de disminuir el sector públic -davant el sobredimensionament actual del paper de l'Estat- i de fomentar una educació que fugi de l'especialització i que prepari per a la multidisciplinarietat.

Les seves afirmacions anaven acompanyades amb l'autoritat de grans noms amb els quals coincidia en la necessitat d'avaluar de nou el que és bàsic. A partir del seu conegut perfil de divulgador científic, expert en temes de reflexió interior, autoconeixement i felicitat, el professor Punset va recomanar als assistents de ser positius en tot i no aturar-se, així com aprendre a desaprendre, ja que, segons ell, "seria convenient que s'ensenyés als nens una assignatura dedicada a desaprendre la gran quantitat de coses que han après i que no són útils".

En el torn de debat van tornar a sortir, de nou, els temes relacionats amb l'atur, les sortides professionals de les joves generacions i amb les desigualtats del model econòmic actual. Totes les preguntes van ser abordades pels conferenciants amb respostes, en algun cas, concretes i de caràcter econòmic i, en altres, amb reflexions de caràcter generalista i existencialista.

La conferència debat pot seguir-se en la seva versió íntegra o en la seva versió reduïda, on se'n destaquen els principals moments.

Més informació:
Marta Tena
Cap de Comunicació IQS
Tel. 932 672 000 | marta.tena@iqs.edu
www.iqs.url.edu