Jornada Càritas-URL «L'impacte social de la crisi de l'habitatge»

Anna Berga, directora del grau en Treball Social de la FESTS Pere Tarrés-URL, ha presentat els ponents: Guillermo Oteros, responsable d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, i Anna Falcón, tècnica de l’equip d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, que s’han encarregat de comentar els resultats del darrer Informe FOESSA.

Anna Falcón ha explicat que l’objectiu principal de l’informe és obtenir un diagnòstic acurat de la realitat social per ser més eficaços en l’acció social i repercutir en les polítiques públiques de benestar: “L’administració exigeix dades abans de fer res, i és molt fàcil negar-s’hi sense evidències”.

Guillermo Oteros ha posat en valor que, a través d’un anàlisi tant quantitatiu com qualitatiu, l’informe reflecteix que l’exclusió social va més enllà de tenir o no diners, i l’avalua segons 8 dimensions: Feina, capacitat de comprar, habitatge, salut, educació, participació política, conflicte social i aïllament social. D’aquesta manera, es pot superar la concepció merament econòmica de la pobresa, obtenint com a resultat una classificació en 4 graus d’exclusió: integració plena, integració precària, exclusió moderada i exclusió severa. “S’està consolidant un model de societat que li diríem ‘a la corda fluixa’: 4 de cada 10 persones es troben en situació d’integració precària”, ha explicat Oteros, que ha classificat l’habitatge com un dels principals motors d’exclusió social. 

Els ponents han continuat explicant que l’habitatge és “un forat negre que absorbeix cada cop més recursos”, degut al fet que l’augment de preus de compra i lloguer està sent molt superior al de les rendes de les famílies i a polítiques de gentrificació en ocasions intencionades. Així, més d’un 15% de la població té problemes per assumir les despeses derivades de l’habitatge, i es troba en situació de pobresa severa un cop ateses aquestes despeses (un percentatge que arriba al 41% entre la població en situació d’exclusió social).

Falcón ha explicat que persisteix l’exclusió residencial, amb més de 500.000 persones en situació d’habitatge insegur (sense contracte, inestable, en situacions de violència) o d’habitatge inadequat (amb falta d’infraestructures, sense cèdula d’habitabilitat, en situació d’amuntegament), i el nombre de sense sostre ha patit un creixement exponencial, tot i que manquen dades exactes perquè molts municipis no en fan recompte. A continuació, ha compartit el cas real d’una família que va poder comptar amb l’acompanyament de Càritas davant de la seva situació d’exclusió social, amb greus problemes derivats de la inseguretat habitacional.

La segona part de la jornada s’ha organitzat al voltant d’una taula rodona titulada «L'impacte social de la crisi de l'habitatge». Ha comptat amb la participació de Cristina Alonso, coordinadora del grau en Educació Social de la FESTS Pere Tarrés-URL; Laura Comaposada, tècnica del Programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona; Sergio Rodríguez, director de la Fundació Habitatge Social i secretari de la Junta Directiva de la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (COHABITAC); i Jordi Busquet, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL; amb Paula Gelpí, estudiant a la FESTS Pere Tarrés-URL i vicepresidenta de l'Òrgan Permanent del Consell d'Estudiants de la URL com a moderadora.

En les seves intervencions, els ponents han explicat la diferència entre sense sostre i sense llar (els primers són els qui viuen al carrer -a Barcelona n’hi ha gairebé 2000, una xifra rècord de creixement que suposa un augment del 43% des de 2023- i els segons són els qui es troben en situació d’exclusió habitacional, amb un habitatge insegur o inadequat). S’ha volgut ressaltar que aquesta situació deriva d’un problema estructural, no individual, causat entre d’altres per l’augment dels preus de l’habitatge, la gentrificació, la caiguda de la moratòria dels desnonaments i un parc de vivenda social molt reduït. De la mateixa manera, s’ha explicat que el sensellarisme és un fenomen molt divers, que afecta persones amb feina, amb estudis, i de totes les edats.

Cristina Alonso, que actualment està fent recerca sobre la soledat no desitjada en joves sense llar, ha explicat que, a Barcelona, al voltant d’un 18% dels sense llar són joves de 18 a 30 anys, dels quals un 56% tenen menys de 25 anys i un 41% ha estat al sistema de protecció de menors. Aquestes persones pateixen racisme, odi, culpabilització, problemes de salut i reducció de l’esperança de vida, el desenvolupament d’addicions... I la manca de lligams socials i la dificultat i inestabilitat de l’accés als recursos (com albergs) encara dificulten més la seva situació.

Laura Comaposada ha enviat un missatge als assistents, que es poden desanimar veient “que tot és un problema molt gran, què podem fer com a persones?”. La seva resposta ha estat que una de les claus és el treball en xarxa: “no depèn de cadascú de nosaltres, sinó de la suma dels nostres esforços”. Comaposada ha recalcat que, amb els projectes que du a terme Càritas, se’n poden derivar 3 missatges clau: Que les joves necessiten intervenció especialitzada segons cada cas en concret; que les formes d’intervenir s’han de dissenyar en contacte amb la realitat; i que els recursos per a joves han de buscar la integració al teixit social de la ciutat i l’oci i el temps lliure, que lluny d’un privilegi, és una font de socialització i salut física i mental.

Sergio Rodríguez ha detallat l’activitat de la Fundació Habitatge Social i de COHABITAC, en què institucions de diferents àmbits s’uneixen per proporcionar habitatge social a famílies que ho necessiten. “Actualment, l’habitatge és un problema que no afecta només la població més vulnerable, sinó que ja afecta a molts estrats de la nostra societat. Necessitem un parc d’habitatge de preu i accés regulat. El mercat lliure de l’habitatge no funciona”.

Jordi Busquet ha adoptat una perspectiva sociològica, dient que els efectes sobre els joves de la situació actual de l’habitatge responen a tres factors: El mercat laboral, amb notable mobilitat i precarietat, que fan que sense base material i ingressos estables resulti difícil tenir un projecte de futur: el mercat de l’habitatge, en què els preus excessius, l’especulació i la manca de polítiques públiques fan molt difícil l’accés a l’habitatge; i el mercat “matrimonial”, en què les parelles es formen tard i són relacions més inestables i més informals, la qual cosa dificulta comprometre’s a una inversió a llarg termini i pot portar a un afebliment dels vincles socials. Busquet ha defensat que és important entendre com és la situació actual per adaptar els sistemes al nou funcionament social, en comptes d’ignorar-los i que es vagin agreujant els problemes que es puguin causar. “Estem davant d’un fracàs col·lectiu. El mercat de l’habitatge lliure ha fallat i les polítiques públiques han fallat, i es corre el risc que el pacte intergeneracional es pugui trencar” és a dir “que la societat hagi fallat. És un problema social, no particular, i per això cal acció col·lectiva per buscar solucions, i actuar és molt urgent perquè les mesures que s’apliquin ara donaran fruit a llarg termini, no de forma immediata".

Carlo Gallucci i Anna Berga han tancat l’acte amb un agraïment a Càritas per confiar en la URL i en FESTS Pere Tarrés-URL, als ponents per la seva participació i als assistents.