IQS Tech Factory, un centre d’emprenedoria únic on conflueixen ciència, enginyeria i management

Dijous, 28 de gener de 2016. “IQS-URL ha estat tradicionalment una plataforma generadora d'empreses de caràcter industrial”, recordava el Dr. Pere Regull, director general d’IQS-URL, en obrir la presentació oficial d’IQS Tech Factory, davant una nodrida representació de l'ecosistema emprenedor de Barcelona, empresaris i directius, joves emprenedors i estudiants, tots ells entusiastes i expectants.
“De les aules d'IQS-URL han sorgit almenys 348 emprenedors, 461 companyies, 5.600 llocs de treball, i en total tenen una xifra anual de negoci de 1.084 M€, –precisava el Dr. Regull– segons els resultats de la tesi doctoral de la Dra. Núria Vallmitjana. Amb 111 anys d’història, IQS-URL va ser el primer centre universitari a aglutinar al seu voltant un grup d'empreses industrials, el més antic del país en aquesta tipologia. La data de fundació d'IQS-URL és del 1905 a Roquetes, Tortosa. I el trasllat a Barcelona és del 1916. L'arribada a la capital es produeix per la necessitat d’estar al costat del teixit professional i industrial de la societat. Molt abans de les escoles de negocis, que sorgeixen al voltant de 1958.”
Segons Oriol Pascual, director d'IQS Tech Factory, "la nova plataforma aspira a renovar aquest cúmul d’experiències i a convertir-se en el centre d'activitat emprenedora d'IQS-URL, que té per objectiu promocionar l'emprenedoria de base cientificotècnica, i oferir suport a totes aquelles persones que iniciïn un projecte empresarial de caràcter industrial i transformador, obert a tota la comunitat cientificotècnica. IQS-URL és un centre d'emprenedoria únic on conflueixen la ciència, les enginyeries i el management".
El centre actualment ja acull cinc spin-offs d'IQS-URL: Sagetis Biotech, Sailing Technologies, Hydrokemós, Flubetech, Tractivus, dedicades a diverses disciplines com la biotecnologia o els nous materials. Però també està obert a rebre projectes externs al centre universitari.
IQS Tech Factory dóna suport en aspectes com la definició d'una adequada estratègia de protecció intel·lectual, orientació en les vies de finançament, oferint pautes de desenvolupament de negoci, facilitant la creació d'equips, assignant un mentor amb provada trajectòria i fins i tot donant accés a un espai de treball.
Per dur a terme la seva tasca IQS Tech Factory té a l'abast uns recursos importants: 1.500 estudiants i més de 12.000 alumni d’enginyeries i management, 7.500m2 de laboratoris i tallers i 13 grups de recerca avalats amb nombroses contribucions acadèmiques. Així mateix, compta amb un Consell Assessor integrat per Dr. Josep Arcas, Frederic Abelló, Luis Fernández-Goula, Dr. Juan Roure, Xavier Viladegut, Josep Lluís Sanfeliu, Roberto Gili i el mateix Dr. Pere Regull.
Per Oriol Pascual, director d'IQS Tech Factory, “el centre persegueix crear un ecosistema d'start-ups industrials, connectar-les amb el talent que hi ha dins d'IQS-URL i contribuir a la creació d'un nou futur industrial per a Catalunya”.
La taula rodona sobre "El món de les start-ups" va comptar amb el suport d'emprenedors d'actualitat com Òscar Pierre ( Glovo App) o Pepe Borrell ( Crowdcube), puntes de llança de l'economia col·laborativa i del crowdfunding respectivament, així com emprenedors de base cientificotècnica d'IQS-URL com Eduard Diviu ( Sagetis Biotech) i el Dr. Carles Colominas ( Flubetech), dedicats a l'alliberament de fàrmacs i a nous materials respectivament. Va ser una taula moderada pel Dr. Antoni Olivé, professor d’IQS School of Management-URL, que va estimular el debat amb una pluja de preguntes incisives.
Òscar Pierre, de Glovo App, va defensar la màgia de l'economia col·laborativa que reclama urgentment una regulació d'acord amb els nous temps i que eviti els plets. Enginyer aeronàutic que feia pràctiques a Airbus, ho deixa tot per crear una start-up: "A través de la Glovo App, tothom pot fer un encàrrec (comprar un carregador, entregar un sobre, portar un menú del McDonald 's): els Glovers, autònoms geolocalitzats o estudiants, van en bici o moto i el porten en menys d'una hora."
Pepe Borrell va explicar que la plataforma de microfinançament Crowdcube, fundada el 2011 al Regne Unit, ha integrat totalment la joint venture constituïda el 2014 a Barcelona amb el mateix nom. "Aquí, el negoci de Crowdcube creix de pressa i en un any i mig de vida hem aconseguit canalitzar tres milions d’euros per a un total de 20 empreses."
Eduard Diviu, de Sagetis Biotech, dedicada a buscar la manera de travessar la barrera hematoencefàlica per fer molt més efectius els fàrmacs, va explicar la convicció que es necessita davant els perills que una “biotech” tan valenta pugui acabar en fracàs, al cap dels anys i després de fortes inversions.
Carles Colominas va definir la frontera entre el que significa explorar una tecnologia dins un grup de recerca i el que suposa explotar-la empresarialment. Aquest és el cas de Flubetech, que ha sabut resoldre problemes industrials fins ara pendents.
A la pregunta del moderador sobre quin consell donaria a a tots aquells que vulguin fer el salt a la piscina de l'emprenedoria, les respostes van ser coincidents i una mica capicua: d'entrada que cada emprenedor examini a fons què pot aportar al món, que no es fixi tant en el que vol ser com que sàpiga triar les oportunitats que surten, i sobretot que des del primer moment calculi bé l'estructura que necessitarà més endavant. I que sempre, davant els nous problemes, busqui un bon consell.
També van respondre tots a la pregunta: Què li demanaríeu a un centre com IQS Tech Factory? I les respostes van subratllar la necessitat d'establir un ordre o protocol de llançament per a les noves iniciatives, una orientació clara sobre com encarar la ronda de finançament i, especialment, van coincidir que cal advertir que tirar endavant una start-up no és cap hobby, que és imprescindible un canvi de la cultura i la mentalitat dels estudiants. Van subratllar que el nexe entre una Escola de Negoci i una Escola Tècnica pot ser la millor garantia a l'hora de crear-se la pròpia feina i és, sens dubte, un banc de proves per identificar i fer créixer vocacions científiques i empresarials.
Tot seguit es va establir un viu debat i, en finalitzar, tots van compartir una copa celebrant la iniciativa d'IQS Tech Factory que augura tota mena de noves complicitats des de dins el mateix IQS-URL com l'IQS e-Club i des de qualsevol lloc del món: totes les idees estan convidades a participar en un projecte de futur.
Més informació:
Marta Tena
Cap de Comunicació IQS-URL
Tel. 932 672 000 | marta.tena@iqs.edu
També et pot interessar


L'Escola Superior de Disseny ESDI-URL torna a col·laborar amb l’Embassa’t, el festival independent del Vallès, amb una proposta de disseny tèxtil que connecta cultura, creativitat i territori

La Salle-URL i el Cercle d’Infraestructures organitzen un col·loqui per parlar de lideratge i vocació política