Ha mort Josep O. Cardús i Almeda

Avui, dimecres 4 de gener, ha mort a Sant Cugat del Vallès el P. Josep O. Cardús i Almeda, s.j., a l’edat de 97 anys.

Barcelona, 4 de gener de 2012. Josep O. Cardús i Almeda va néixer a Barcelona, el 24 de desembre de 1914. En un temps en què els viatges no eren tan comuns com en l'actualitat i les diferències culturals eren possiblement molt més grans, la seva formació va ser àmplia i internacional: es va llicenciar en Filosofia a Itàlia (Facultat Pontifícia d’Avigliana, 1939); en Teologia a Irlanda (Facultat Pontifícia de Dublín, 1948); últim curs de formació jesuítica, després de la Teologia, a França; només va tornar a Espanya entre els estudis de Filosofia i Teologia per fer la carrera de Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona (on es va llicenciar amb premi extraordinari a 1944). A més va aprofitar l'estada a Irlanda i França per conèixer altres observatoris, experiència que va utilitzar per a la seva labor posterior a l'Observatori de l'Ebre. Aquest contacte amb altres Centres i investigadors va estar una constant en la seva activitat, contactes que van ajudar, a ell i com a conseqüència al Centre, a adaptar-se als coneixements científics i als avanços tecnològics de cada moment.

A l'Observatori de l'Ebre (al qual va ingressar l’any 1949, encara que ja col·laborava des de 1942) va trobar un mestre excepcional, el P. Romañà, del que va ser a més un gran amic. El P. Romañà li va ajudar a crear un estil propi d'actuació: la seva situació i coneixements li van permetre una gran independència quan es tractava de decidir sobre les actuacions en l'àmbit científic, ja que, d'una banda no es va sentir lligat per raons polítiques, i per una altra, tenia el coneixement de l'estat de la investigació en els temes propis de la seva especialitat; això explica el ben rebut que va estar en la multitud de comitès en què va participat, i els encàrrecs que va rebre en qüestions complexes, com la confecció del reglament de l'Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia (IAGA).

A l'Observatori va ocupar els càrrecs de Cap de la Secció Magnètica (1949-1991), de la Secció Heliofísica (1949-1964; 1967-1986) i de la Secció Sísmica (1976-1987); va ser Vicedirector de 1952 a 1971 i Director des d'aquesta data fins a 1985. Així, és difícil poder glossar tota la seva trajectòria i les seves nombroses aportacions científiques i tècniques. Tanmateix, es pot ressaltar com aspecte fonamental que els seus coneixements van ser multidisciplinaris. A més dels seus amplis coneixements filosòfics i teològics, pel que es refereix a les ciències de la naturalesa, sempre va estar molt al dia de les investigacions en els diversos camps de coneixement relacionats amb les Seccions de l'Observatori. Però és sobretot en el camp del Geomagnetisme i, més concretament, en les variacions magnètiques d'origen extern, on va esmerçar el seu esforç i dedicació i on va destacar la seva contribució científica durant tants anys. Cal ressaltar les observacions magnètiques a Guinea Equatorial, durant l'eclipsi de Sol de 1952, aportant una contribució a l'estudi de lo que actualment es coneix com electrojet equatorial; el seu paper en la instal·lació de l'Observatori Geofísic d’Addis-Abeba i en la instrucció del personal de l’Observatori de Stonyhurst (Anglaterra); o la seva labor com a Secretari del Comitè d'organització del Comitè Especial per a l'Any Geofísic que va assumir l’any 1956. A 1959, en un simposi a Utrecht, va confrontar les observacions de l'Any Geofísic Internacional amb les noves teories sobre els plasmes, la magnetosfera i la magneto-hidrodinàmica. Posteriorment, va ser convidat a exposar els resultats obtinguts durant l'Any Geofísic Internacional a l'Assemblea de la IAGA de Kyoto l’any 1961. A 1962, quan Espanya s'adhereix al International Quiet Sun Year (IQSY), el P. Cardús va jugar un paper cabdal com a membre del Comitè executiu de l'operació, i com informador pel Geomagnetisme. Des de 1954, després de rebre l'encàrrec de la IAGA, va conduir el Servei de Variacions Magnètiques Ràpides d'aquest Organisme Internacional.

Un aspecte que sempre va voler cuidar, que va heretar dels seus antecessors, i que va transmetre als seus deixebles, va ser la necessitat de participar en congressos nacionals i internacionals. Aquesta participació tampoc era igual de senzilla a mitjans del segle XX com n'és ara a principis del XXI. En els temps de la guerra freda era palesa la presència dels dos blocs en la Unió Internacional de Geodèsia i Geofísica (IUGG) i les associacions de la Unió, de manera que sempre que es designava a algú d'un dels bloc per a algun càrrec, calia inventar alguna comissió per a algú de l'altre bloc. El P. Cardús va lluitar fortament, amb arguments recolzats en les necessitats científiques, contra aquesta pràctica que de vegades col·lapsava les decisions. La claredat en l'exposició i l'equanimitat dels seus arguments va fer que el grup de Països en Desenvolupament de la IAGA, li demanessin que assistís a les seves reunions per ajudar-los en els seus debats. És principalment gràcies a la seva participació intensa en les Assemblees Internacionals, a la seva personalitat activa i al seu caràcter inconformista que va adquirir un gran renom en el món científic. A més dels càrrecs ja esmentats, podem destacar que va ser Vicepresident del Comitè per al Mapa Magnètic Mundial; Membre i President del Comitè de Finances de IUGG; i Membre del Comitè Executiu, Vicepresident i Secretari General de IAGA. Pel seu llarg servei a l'Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia, l’any 1988 va rebre el nomenament de Membre Honorari, un premi reservat per un molt pocs investigadors. A un nivell Nacional també ha estat delegat, en algunes ocasions i president en altres períodes, de diversos Comitès, com el de Geodèsia i Geofísica i la seva Secció de Geomagnetisme, el de Relacions Sol-Terra, el d’Astronomia, o el de Recerca Espacial. Va ser membre de ple dret de la Reial Acadèmia de Ciències. Per la seva perseverant dedicació al món de la ciència l’any 2004 va rebre la Medalla del Mèrit Científic de la Universitat Ramon Llull.

Més informació:
David Altadill
Observatori de l'Ebre
Tel. 977 588 803
daltadill@obsebre.es
www.obsebre.url.edu