La Fundació Pere Tarrés reivindica un veritable reconeixement del lleure com l’única via per garantir el ple dret a l’educació per a tots els infants
Divendres, 20 de novembre de 2026. El dret a l’educació és una de les prerrogatives més importants previstes en la Convenció sobre els Drets de l'Infant aprovada el 1989 per l’Organització de les Nacions Unides. L’escola, juntament amb la família, és un dels principals agents educadors, i per això, el dret a què tots els infants gaudeixin d’una escola de qualitat, inclusiva i igualitària que els permeti desenvolupar-se com a persones és una condició indispensable per créixer com a societat. Però aprofitant aquesta efemèride internacional la Fundació Pere Tarrés vol recordar que l’escola sola no podrà garantir el dret a una educació plena amb igualtat de condicions per a tots els infants i joves del país. No sense comptar amb activitats d’educació en el lleure fora de l’escola de qualitat que compensin les mancances del sistema públic.
A Catalunya tradicionalment el sistema educatiu s’ha considerat un ascensor social que ha permès prosperar els nens i nenes procedents de contextos més vulnerables, però avui en dia això ja no és així: en un sistema universal que hauria de garantir les mateixes oportunitats educatives per a tots i totes, el codi postal i la classe social són els veritables factors que ara mateix determinen l’èxit o el fracàs educatiu. Això és així perquè en un context on l’escola és universal, gratuïta i obligatòria, les veritables desigualtats tenen lloc en les activitats educatives que es desenvolupen fora de l’aula i en les etapes més enllà de l’ensenyament obligatori. Així ho explica el director general de la Fundació, Rafael Ruiz de Gauna: “És cert que cal avançar en l’equitat escolar, però la principal bretxa educativa es troba avui en les notables diferències d’oportunitats fora de l’aula. Hi ha qui té activitats de lleure educatiu, artístiques, esportives, musicals, idiomes, reforç particular... i qui està a casa, sense fer els deures, o els fa damunt el llit, perquè és l’únic espai que té”.
A més, hi ha evidències científiques de caire internacional que mostren com la participació significativa en activitats de lleure educatiu de qualitat pot contribuir a la millora del rendiment acadèmic, al desenvolupament de competències personals i socials i a l’enfortiment de la vinculació amb l’escola. Però segons l'informe “La universalització del lleure educatiu a Catalunya”, publicat per la Sindicatura de Greuges de Catalunya, el 80% dels infants i adolescents no participa en activitats de lleure educatiu a l’estiu.
Per això, Ruiz de Gauna creu que és urgent que les administracions inverteixin en polítiques per potenciar i desenvolupar els àmbits educatius fora de l’aula, com els espais d’educació en el lleure o els centres socioeducatius. De fet, diversos estudis remarquen que la no participació en activitats extraescolars i educatives equival a la pèrdua de dos anys d’escolarització. Per a Ruiz de Gauna, es tracta de sumar tots els actius i recursos que té la societat per impulsar la millora de l’educació integral dels nostres fills i filles: “Abordar els reptes de l’educació sense comptar amb les activitats de lleure educatiu és com lligar-se una cama durant una cursa: no aprofitar tot el potencial que tenim per avançar”, assegura.

Iniciativa fotogràfica per reivindicar els drets dels infants
La Fundació Pere Tarrés coordina una xarxa de 103 centres socioeducatius arreu de Catalunya i les Illes Balears on acompanya globalment uns 8.300 infants i joves. En aquests espais, els infants i joves que hi assisteixen, procedents de famílies amb diversos graus de vulnerabilitat, reben suport educatiu i acompanyament emocional. A través d’activitats basades en el lleure educatiu, desenvolupen habilitats socials i competències transversals i participen, en alguns casos, en programes d’atenció psicològica. Més enllà dels valuosos aprenentatges que els infants hi adquireixen, aquests centres fan possibles experiències positives per contrarestar les situacions difícils que molts d’ells viuen a casa i funcionen com una xarxa de suport per a les famílies, moltes de les quals tenen greus dificultats econòmiques. Sovint aquests programes educatius van molt més enllà de l’infant i actuen en el nucli familiar, fomentant un exercici positiu de la parentalitat, de manera que els pares i mares adquireixin competències per millorar les cures i la relació amb els seus fills i filles, prevenint així situacions de violència en l’entorn familiar.
Però per sobre de tot són espais que desvetllen les ganes d’aprendre i permeten reconnectar amb el coneixement a través del joc i de referents positius. Un informe intern de la Fundació Pere Tarrés determina que el darrer curs, gairebé el 100% dels infants que van assistir a un d’aquests centres van continuar els estudis en l’etapa postobligatòria. “Són antídots contra l’abandonament escolar”, conclou Ruiz de Gauna.
En alguns d’aquests centres socioeducatius, la Fundació va commemorar ahir el Dia Universal dels Drets dels Infants amb accions reivindicatives i alhora artístiques: al barri del Raval diversos grups de joves es van convertir en fotògrafs per un dia i van sortir amb càmeres digitals i amb dispositius mòbils per plasmar la seva visió del barri i representar en imatges els drets imprescindibles dels quals tots els nens, nenes i joves haurien de poder gaudir.
Imatges del projecte fotogràfic al Centre Socioeducatiu del Raval
MÉS INFORMACIÓ
Maria José Martínez Rodríguez
Directora de Comunicació i Màrqueting
Departament de Comunicació
Tel. 93 430 16 06
També et pot interessar

L’adhesió com a membre de ple dret obre noves vies de cooperació en recerca, conservació del patrimoni científic i divulgació amb una trentena d’institucions de deu països

La distinció, a proposta conjunta de l’Escola d’Arquitectura i la Facultat de Filosofia de La Salle-URL, reconeix la contribució decisiva d’una de les grans veus del pensament contemporani



