Charles L. Cooney, professor d'enginyeria química i bioquímica al MIT, doctor honoris causa per la URL

L'acte d'investidura s'ha dut a terme a IQS-Universitat Ramon Llull (URL) i ha estat presidit per la rectora de la URL, la Dra. Esther Giménez-Salinas.

Barcelona, 5 de juliol de 2012. Aquest matí Charles L. Cooney, professor de Chemical and Biochemical Engineering i Faculty Director del Deshpande Center for Technological Innovation del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston (EUA), ha estat investit doctor honoris causa a proposta d'IQS School of Engineering (IQS) de la Universitat Ramon Llull (URL). L'acte s'ha celebrat a les 12 h. a la Sala Multimèdia d'IQS.

L'esdeveniment s'ha iniciat amb la lectura, a càrrec del Dr. Josep M. Garrell, vicerector de Política Universitària i secretari general de la URL, de l'acta de nomenament de la Junta de Govern en què, a proposta d'IQS, es va prendre l'acord de concedir el grau de doctor honoris causa al Dr. Charles L. Cooney.

El Dr. Enric Julià, director general d'IQS, ha comentat que, precisament, IQS "ha tingut i té com a model de desenvolupament el MIT (Massachusetts Institute of Technology, Boston, EUA), un centre especialitzat en tecnologia aplicada al món empresarial, on es conjuga la docència de qualitat i la recerca a la frontera del coneixement". I és que "més de 80 alumnes d'IQS han fet estades d'un any al MIT, en diferents laboratoris de l'àrea tecnològica i científica, cinc d'ells han estat becats pel mateix MIT per fer el doctorat en aquesta prestigiosa institució i dos d'ells s'hi han quedat treballant a Boston, al MIT", ha informat Julià amb satisfacció.

El director general d'IQS ha glossat els mèrits de l'homenatjat a través de testimonis de persones molt properes a ell: des de la seva dona, fill o secretària fins als seus exalumnes i doctorands. Ha parlat d'un personatge peculiar ja que, més enllà de la seva activitat com a professor, per exemple, és membre del Board del Boston Ballet o conseller de l'Orquestra Simfònica de Boston i utilitza les seves habilitats en l'escalada de muntanyes per comparar-la amb l'aprenentatge de sistemes complexos.

Julià ha parlat de Cooney "com a professor, científic, empresari i emprenedor: perquè el seu caràcter personal suscita entusiasme entre els seus col·legues i els seus deixebles, i perquè sempre té cura dels petits detalls professionals i familiars". De fet, Julià ha dit que Charles Cooney "té molts admiradors i amics entre els quals es troba, sens dubte, IQS i la persona del seu director".

A continuació s'ha procedit a la investidura com a doctor honoris causa de Charles L. Cooney a càrrec de la rectora de la URL, la Dra. Esther Giménez-Salinas.

Tot seguit, el Dr. Charles L. Cooney ha exposat que vivim "en una era de descobriments científics sense precedents en l'àmbit de la biologia, la química i la física que condueixen la innovació cap a camps emergents com són la biotecnologia, la nanotecnologia, la computació i la ciència de materials". Cooney ha afegit que la innovació "és un motor de creixement econòmic i tenim la responsabilitat de guiar-ne la implementació per millorar la qualitat de vida de la nostra comunitat global". En aquest sentit ha manifestat que, com a acadèmics, "també tenim la responsabilitat d'ensenyar als altres a traduir idees en un impacte que suposi un benefici per a la societat". El professor ha reivindicat aquest paper de la universitat: "Cal tenir molt clar l'objectiu de donar suport a la innovació en el marc d'una institució acadèmica. L'objectiu és incrementar l'impacte de la recerca provinent del laboratori de recerca acadèmic. Fixeu-vos que en parlar d'aquest objectiu no esmentem la rendibilitat. Massa sovint sentim que els gestors de la universitat o representants del govern parlen dels diners que es poden guanyar comercialitzant tecnologia provinent de la universitat. Algunes universitats fan diners, però la majoria no. Si l'objectiu és la rendibilitat, pot ser que les decisions que afecten la recerca acadèmica, la generació de coneixement i la formació dels estudiants es prenguin pels motius equivocats. Considero fermament que no volem canviar la missió de la universitat que no és altra que l'educació i la generació de coneixement, sinó que volem ampliar aquesta missió i la comercialització de tecnologia és una eina per aconseguir-ho. Seré clar: la missió del món acadèmic és l'educació i la generació de coneixement".

L'any 2002 Cooney va crear el Deshpande Center for Technological Innovation (fundació que administra una donació de 20 milions de dòlars per fomentar l'emprenedoria dins la recerca que es desenvolupa en el MIT) "amb l'objectiu d'entendre les limitacions que té traduir les tecnologies emergents en resolució de problemes importants i identificar un camí que no només servís per millorar aquest procés al MIT, sinó que també fos extrapolable a d'altres institucions". Així, per a Cooney "tan important és formar els estudiants com el fet de generar coneixement a través de la recerca". I és que un dels seus reptes és precisament "connectar els investigadors tant amb els clients del mercat com amb inversors de risc per finançar la innovació i completar la translació a la realitat comercial". D'aquesta manera, Cooney ha subratllat que no n'hi ha prou amb aquelles "idees que emanen de la ciència i la tecnologia" que, per generar un impacte, cal que "la invenció arribi al consumidor d'una manera escalable i sostinguda".

Així doncs, Cooney ha fet una minuciosa lliçó del que realment suposa una transferència de coneixement efectiva. O, dit d'una altra manera, ha explicat el treball transversal que hi ha entre la ciència i l'empresa, entre la translació de la ciència acadèmica a l'impacte comercial. Ha detallat tot el procés que des del Deshpande Center for Technololgical Innovation duen a terme: des de la selecció de les idees que creuen que poden tenir repercussió, passant per l'orientació d'aquesta innovació al mercat i la posterior connexió amb clients i inversors.

La prova de l'eficàcia en aquest procés es pot veure amb els resultats. El Deshpande Center for Technological Innovation, amb 10 anys de vida, ha avaluat més de 650 propostes de la facultat del MIT que engloben un ampli ventall de disciplines i tecnologies. Alhora, 95 d'aquests projectes han estat escollits per finançar-los, 26 han portat a la creació d'una nova empresa, han creat 350 llocs de treball de tecnologia avançada, i han donat suport a 200 professors i estudiants.

Finalment, Cooney també ha insistit en el fet que cal establir una cultura d'innovació i emprenedoria que penetri tota la universitat: "La innovació i l'emprenedoria globals és un altre àmbit per experimentar com millorar la translació de ciència emergent per fer front a problemes mundials importants per tal d'assolir un impacte global".

La rectora de la URL ha felicitat el nou investit i ha destacat que, més enllà de la seva expertesa en el camp de l'enginyeria bioquímica, "el Dr. Cooney és també un home d'una gran vàlua personal". En aquest sentit, ha esmentat "alguns dels trets especials de la brillant carrera professional i acadèmica del nostre doctor honoris causa, qualitats que ens poden servir de guia i apropar-nos al científic des del punt de vista més personal i humà" com el seu tarannà polifacètic, rigorós, arriscat, innovador, exigent, humanitari i humanista, amb sentit de plenitud i d'espiritualitat.

Esther Giménez-Salinas ha reconegut que ha viscut amb la idea que el MIT ha estat i és un model de referència per a IQS i ha afegit que si bé IQS "va néixer fa més de cent anys i la seva activitat científica es va focalitzar en el camp de la química, l'aplicació dels seus estudis a l'àmbit dels negocis (business) i al de l'enginyeria industrial ha estat l'impuls per assolir i mantenir una docència i una recerca de qualitat i, alhora, una clara voluntat perquè la investigació tingui aquest caràcter de compromís, de transferència i d'utilitat social".

També ha remarcat la internacionalització d'IQS, ja que avui "les institucions científiques no viuen aïllades en una torre d'ivori d'esquena al que passa a l'exterior. Les institucions universitàries, com el MIT, han de ser un pol d'atracció de científics. En aquest sentit, IQS ha establert vincles internacionals amb altres institucions similars i hi juga un paper crucial".

Atès que el Dr. Cooney ha donat les claus per poder traduir les tecnologies emergents en solucions per a grans problemes, la rectora de la URL ha reclamat que, per dur-ho a terme, "és fonamental establir més i millors marcs de col·laboració entre els sectors públic i privat, amb vista a orientar la innovació a l'oportunitat del mercat, connectar amb els clients i captar finançament".

Finalment, la rectora de la URL ha comentat una manera de fer compartida entre el MIT i IQS. Per fer-ho ha emprat les paraules de la Dra. Mercè Balcells, enginyera biomèdica i coordinadora del programa R+D+i d'IQS-MIT, en una entrevista a "La contra" de La Vanguardia del mes passat qui deia que els professors del MIT "al gener tots reben una carta del prebost -o no- que els anuncia que el contracte anual es renova i els desitja bona sort per a l'any vinent". És a dir, que tots els professors que són renovats saben que ho són pels seus mèrits. Per això, Esther Giménez-Salinas ha conclòs: "la meritocràcia pot tenir moltes lectures, però una de positiva és que es regeix pel principi d'igualtat d'oportunitats. El MIT és una institució elitista, sí. Però formar-ne part no depèn dels orígens socioeconòmics ni de les oportunitats, sinó de la demostració, dia rere dia, del talent personal i de la plasmació dels mèrits".

Perfil biogràfic de Charles L. Cooney
Charles Cooney és professor de Chemical and Biochemical Engineering en el Massachusetts Institute of Technology MIT i codirector del Program on the Pharmaceutical Industry. Va obtenir el bachellor a la Universitat de Pennsilvània l'any 1966, el Màster en 1967 i la seva tesi doctoral en 1970 en el camp de l’Enginyeria Bioquímica en el MIT. Després d’una breu estada com a postdoc al SquibbInstitute for Medical Research, l'any 1970 es va incorporar com a professor al MIT, on va obtenir la categoria de Full Professor el 1982.

En les seves etapes inicials va treballar amb diferents empreses biotecnològiques com Genzyme, Microbia, Bioprocessors i Duax i també amb grans companyies. És un dels directors de Genzyme, Cuno i BioCon India.

Entre les distincions de què ha estat mereixedor figura la Gold Medal of the Institute of Biotechnological Studies a Londres, la Food Pharmaceutical and Bioengineering Award de l’American Institute of Chemical Engineers i el James Van Lanen Distinguished Award de l’American Chemical Society’s Division of Microbial and Biochemical Technology, entre d’altres.

Té més de 30 patents, ha publicat més de 300 articles i és coautor de diversos llibres, entre els quals destaca un dels últims: Development of Sustainable Bioprocesses: Modeling and Assessment (WileyPress 2006).

El seu camp d’ensenyament és l’Enginyeria Bioquímica, que es focalitza en processos de separació i filtració, la utilització de l’enginyeria genètica per a la solució d’alguns problemes i l’aplicació d’aquests coneixements d’una manera especial a la indústria farmacèutica.

Va ser el cap del Departament d’Enginyeria Química del MIT entre 1995 i 2001 i actualment és Faculty Director des del 2002, del Deshpande Center for Techonological Innovation, fundació que administra una donació de 20 milions de dòlars per fomentar l’emprenedoria dins la recerca que es desenvolupa en el MIT. Des d'aquest càrrec ha estat el responsable de la creació de centres com el MIT a Singapur i actualment a Rússia, amb una inversió que ronda els 1.500 milions de dòlars.

Podeu descarregar-vos el llibret amb els discursos de l'acte en aquest enllaç.

Tot seguit, podeu veure algunes fotografies de l'acte:
      

I, a continuació, podeu veure els vídeos de l'acte: video 1 | video 2 | video 3 | video 4

Més informació:
Carles Targa
Cap del Gabinet del Rectorat i Comunicació
Universitat Ramon Llull
Tel. 93 602 22 06 / 600 017 346
targa@rectorat.url.edu