El rector de la URL aprofundeix en el concepte de «benésser» d’en Jordi Font en una conferència la Fundació Vidal i Barraquer-URL

Tot seguit, Joan-Andreu Rocha, adjunt a la direcció de l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer, ha destacat que “l'Institut es caracteritza per l'apropament a la salut mental en múltiples perspectives”. També ha assenyalat un dels reptes del futur: “aprendre a convertir aquests principis, com el benésser, no només en nocions, sinó apropar-los als professionals de la salut mental”, un procés en el qual ja s’han iniciat, ha mencionat. 

Posteriorment, Vilurbina ha presentat la trajectòria acadèmica i professional del rector de la URL, així com la seva estreta relació amb el pensament de Jordi Font i Rodon: “El Dr. Carles Pérez Testor és un dels deixebles més propers del Dr. Jordi Font i Rodon, format a la FVB, i amb una esplèndida carrera com a psiquiatre a la FVB, a més de docent, professor, vicedegà i catedràtic a Blanquerna-URL, i ara rector. Com a deixeble d’en Jordi Font és una persona que coneix i ha viscut molt properament el desenvolupament del concepte de benésser, que desenvoluparà tot seguit”. Amb aquesta presentació, Carles Pérez Testor ha iniciat la conferència aprofundint en el pensament de Jordi Font i Rodon, una de les figures més destacades en la reflexió contemporània sobre la salut mental i la dimensió humana.

Durant la seva intervenció, el rector ha defensat la vigència del concepte de benésser, que ha situat al centre de la proposta antropològica de Font. Segons ha afirmat “la tesi que intentaré defensar és que el concepte de benésser constitueix el nucli d'una autèntica antropologia de la salut humana integral”. En aquest sentit, ha destacat que, per a Font, “la salut mental, les relacions humanes, la dimensió espiritual i la recerca de sentit no són realitats independents, sinó manifestacions diverses d'un únic procés de maduració personal”.

La conferència de Pérez Testor també ha abordat la crítica de Jordi Font a les contradiccions de les anomenades societats del benestar. El rector ha recordat que el pensador català no qüestionava els beneficis del progrés material, sinó la tendència a equiparar prosperitat amb plenitud humana. “Quan l'eficiència, la productivitat o el consum es converteixen en els únics criteris d'èxit, la persona corre el risc de perdre el contacte amb la seva interioritat, amb els altres i amb les preguntes essencials sobre el sentit de la vida”, ha assenyalat.

Un dels moments centrals de la sessió ha estat la menció a la definició de salut formulada per Font l'any 1976, entesa com una “capacitat individual i social de benésser somàtic i psíquic, compatible amb estats de patiment o de manca, que no impedeixen una més plena vida personal”. Una concepció que supera la visió de la salut com a mera absència de malaltia i la presenta com una manera de viure basada en tres grans pilars: l'autonomia, la solidaritat i la joia.

Pérez Testor ha explicat que l'autonomia implica la capacitat de governar la pròpia vida i prendre decisions responsables; la solidaritat reconeix la necessitat dels altres per créixer i construir la pròpia identitat; i la joia esdevé una actitud vital profunda vinculada a l'esperança, la gratitud i el sentit de l'existència.

En la part final de la conferència, el rector de la URL ha subratllat que “el benésser és un procés dinàmic, integral i relacional que no exclou el patiment ni la fragilitat humana”. Al contrari, aquests poden formar part del camí de creixement personal. També ha remarcat la dimensió crítica del pensament de Font davant dels models socials que identifiquen el benestar amb el consum o l'èxit, com també la seva dimensió ètica i espiritual, orientada a una vida viscuda amb responsabilitat, coherència i obertura al sentit.

Abans d’acabar la conferència, Pérez Testor ha posat en relleu l'actualitat del llegat de Jordi Font en una societat que, malgrat disposar de més recursos que mai, continua afrontant profundes qüestions sobre el significat de la vida. En paraules del ponent, el pensament de Font recorda que “la plenitud humana no depèn principalment del que tenim, sinó del que arribem a ser”.

Seguidament, s’ha obert un torn de preguntes i reflexions en què s’han abordat diverses qüestions al voltant de la relació entre benestar i benésser, i també el paper de la fragilitat en els processos de creixement personal.

Entre les aportacions destacades, s’ha plantejat si podria existir una relació inversa entre benestar i benésser, i fins a quin punt el creixement desenfrenat pot generar malestar. També s’ha reflexionat sobre les fragilitats i sobre què succeeix quan una persona no és conscient de la seva situació o no vol assumir la fragilitat com a part d’un procés de recuperació. En aquest sentit, s’ha destacat que el primer pas per generar qualsevol canvi és el reconeixement i la presa de consciència de la situació.

Durant el col·loqui, una de les assistents ha subratllat la importància del paper dels professionals i de les institucions en la transformació de les pràctiques vinculades a la salut mental. Ha defensat que el canvi ha de començar per les persones i les organitzacions, revisant prejudicis, maneres de funcionar i models de relació, des dels equips directius fins a l’alumnat. 

En la cloenda, el rector de la URL ha recuperat algunes de les idees centrals de Jordi Font i Rodon, i ha conclòs la conferència destacant, una vegada més, la vigència i la importància d’integrar progressivament el concepte de benésser en els discursos i en la pràctica quotidiana.