Cristina Monge, al Fòrum Pere Tarrés: "El tercer sector és qui té més fàcil detectar les bretxes socials per les quals entra la ultradreta"

Dijous, 15 de maig de 2025. Quin és el caldo de cultiu social que desemboca en el creixement dels moviments d’ultradreta? Quines conseqüències té això en el teixit social i com es pot combatre l’autoritarisme i els discursos d’odi des del tercer sector? La politòloga i experta en moviments socials Cristina Monge ha analitzat aquestes qüestions i ha apuntat possibles solucions en una nova edició del Fòrum Social Pere Tarrés, l’espai de debat i reflexió de la Fundació Pere Tarrés.

Monge ha aprofitat que avui se celebraven 14 anys de l’inici del 15M, el moviment ciutadà creat arran de la manifestació del 15 de maig de 2011 que reclamava millores en el sistema democràtic espanyol, per apuntar les causes llunyanes de la frustració que anys després ha portat molts joves a confiar en idees properes a l’extrema dreta: “Els problemes de fons que es denunciaven llavors segueixen sent-hi, i la indignació s’ha tornat en decepció. Després ens hem hagut d’enfrontar a dues grans transicions, la transició ecològica i la revolució tecnològica, que ens han introduït en un paradigma d’incertesa, inseguretat i por.” Una por, ha continuat, accentuada per dos fets recents, l’arribada de la pandèmia i l’esclat d’un conflicte bèl·lic (la invasió russa d’Ucraïna) a les portes d’Europa.

Tot això ha acabat generant una “absoluta desconfiança en les institucions d’intermediació social”: no només en els governs i institucions, sinó també en tot el que es pugui considerar “sistema”, és a dir, tant els partits polítics, com els sindicats, com les entitats del tercer sector: “Som societats temoroses, i quan tu tens una situació de por, vulnerabilitat i desconfiança t’agafes a tots els discursos que et poden oferir propostes que et reconfortin i et diguin clarament allò que s’espera de tu, unes regles del joc clares.” Això és el que, segons Monge, ha acabat seduint molts joves (un de cada sis homes joves d'entre 18 i 24 anys considera que un govern autoritari pot ser preferible, en algunes circumstàncies, a viure en un sistema democràtic, segons les darreres dades del sondeig d'opinió de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials) a apropar-se a idees d’extrema dreta, que donen solucions senzilles a problemes complexos.