Artur Mas i Iñigo Urkullu destaquen la importància del compromís amb el bé comú i la vocació de servei a La Salle-URL

Els origens en política i la importància de saber escoltar

Els dos governants han repassat els seus orígens, en els que Urkullu ha recordat que “quan em vaig afiliar al Partit Nacionalista Basc el lehendakari estava a l’exili i era un partit en clandestinitat”, i Artur Mas ha rememorat els seus inicis al sector privat: “Em vaig formar per treballar al món privat i ho vaig fer uns quants anys de la meva vida. I crec que des del món privat es desconeix el món públic i sovint des del públic es desconeix el món privat”. Mas també s’ha centrat en el seu procés d’aprenentatge en política: “La meva primera escola política és en un ajuntament i a l’oposició. La presidència no formava part del meu horitzó, i menys en el nostre cas que teníem una figura com la del president Jordi Pujol”.

Al llarg del col·loqui, Mas i Urkullu han analitzat el paper de les seves respectives famílies i l’acompanyament que els han proporcionat durant la seva carrera política, alimentant la vocació de servei públic i donant suport en una circumstància que no han escollit, però que s’hi troben. Urkullu ha mencionat la importància de saber-se rodejar: “Hem de saber escoltar, saber rodejar-nos dels millors. Però crec que saber compartir és essencial. S’ha d’entendre la política de manera compartida amb qui l’exerceixes”. I ha afegit: “Hem de tenir la menor vanitat possible. No estem lliures de tenir un grau de vanitat, però en l’exercici de la política i la vocació de servei públic és important saber que un és un entre molts i que és necessari actuar amb la menor vanitat possible.” Així, Mas ha exposat la seva visió del lideratge: “Liderar és tenir un projecte, saber escoltar, envoltar-te de gent bona, saber decidir i assumir les conseqüències de les teves decisions”.

El moment difícil de fer un pas al costat

El moderador del debat, Santi Vila, ha afegit un tema que uneix les trajectòries dels dos ponents, el fet de fer un pas al costat en un moment de plenitud. Urkullu ha explicat que “va ser fàcil fer un pas al costat perquè al PNB tenim una cultura i és la del respecte pel qui ens ha precedit”, i ha afegit: “Si m’haguessin preguntat si volia seguir, ho hagués hagut de pensar; si m’haguessin preguntat si volia deixar-ho, hagués dit que si. És important saber deixar d’estar. Res és per a sempre, tot té el seu temps i les seves limitacions”. D’altra banda, Mas ha declarat que no podia explicar la mateixa experiència que Iñigo Urkullu: “Jo no puc explicar la mateixa experiència. Per a ell va ser fàcil, per a mi va ser difícil de nassos, però ho vaig fer. En aquell moment, si jo em quedava, que hi tenia dret, posava en risc tot el que teníem en marxa. Si marxava, que no sabia el que passaria, li donava una oportunitat a tot allò que havia ajudat a construir”.

Finalment, tots dos ponents han analitzat els temps de desafecció i incertesa que vivim i la importància del bé comú per combatre informacions falses i temptacions autoritàries. Urkullu ha conclòs: “La política té una característica que és el comunitarisme, el bé comú. I és la manera de comprometre’s”. Per la seva banda, Mas ha volgut posar èmfasi en la importància de formar-se i de tenir esperit crític, tant a les xarxes socials com amb els mitjans de comunicació: “Abans de formar-te una opinió definitiva sobre com orientar les teves preferències polítiques és bo llegir, instruir-se, obrir els ulls i comparar”.

L’acte, emmarcat en la iniciativa Cicle polític de La Salle-URL, ha comptat amb la presència de l’exconseller de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; els exconsellers de la Generalitat de Catalunya Carles Campuzano, Ester Capella, Victòria Alsina i Pere Macias; el president delegat del Patronat de FUNITEC, Gmà. Josep Espuny; el president del Patronat de la Universitat Ramon Llull, Lluís Recoder; el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep A. Rom; i el degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL, Carles Llinàs, que ha protagonitzat unes paraules de cloenda per agrair la presència als ponents i a tots els assistents.