IQS-URL acull els III Premis Avelino Corma i obté dos reconeixements al talent jove

Dimecres, 6 de maig de 2026. El passat 18 d’abril, IQS va acollir la celebració dels III Premis Avelino Corma, atorgats pels Col·legis Oficials d’Enginyers Químics d’Espanya, uns premis que són punt de trobada d’empreses, administracions i universitats entorn de la innovació aplicada. En aquesta edició, els premis han incorporat la col·laboració d’IQS Alumni, ampliant el vincle entre la comunitat científica i l’entorn professional. Els premis porten el nom del científic valencià Avelino Corma, referent internacional en catàlisi i reconegut amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica.

Reconeixement al talent jove

Els premis ‘Avelino Corma’ reconeixen el talent jove en projectes relacionats amb la transició energètica, nous materials i economia circular, celebrant l’excel·lència i el talent dels Treballs de Final de Màster (TFM), i també distingeixen trajectòries professionals i startups. 

En aquesta edició, es van presentar 53 TFM procedents de 19 universitats espanyoles, com a mostra de la connexió del talent jove en enginyeria química amb les necessitats reals de la indústria. Els projectes presentats aborden àmbits estratègics com la química verda, l’economia circular, la bioeconomia, les energies renovables o els nous materials, àrees directament vinculades als reptes actuals del sector químic i energètic. D’aquesta manera, els premis reforcen el seu paper com a espai de transferència entre la recerca aplicada i el teixit productiu.

Dos estudiants d’enginyeria química d’IQS – URL van rebre dos dels cinc premis Avelino Corma atorgats a TFM en aquesta tercera edició:

• Marcel Gil Ferrer va rebre el premi en la categoria “Aplicacions ambientals de l’Enginyeria Química” pel seu treball Aplicació d’algorismes de machine learning per predir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Europa segons factors socioeconòmics.
• Mireia Bonich Aranda va rebre el premi en la categoria “Nous materials” pel seu treball Estratègies de reendotelització en un nou stent bioabsorbible.
   

Predicció de gasos d’efecte hivernacle

Marcel Gil va realitzar el seu TFM sota la supervisió de Daniel Vázquez Vázquez (Grup d’Enginyeria i Simulació de Processos Ambientals – GESPA) al Departament d’Enginyeria Química i Ciència de Materials d’IQS School of Engineering. El seu TFM va consistir en el desenvolupament d’un model predictiu basat en xarxes neuronals LSTM per estimar l’evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en 24 països europeus fins al 2050. Per fer-ho, es van utilitzar dades històriques socioeconòmiques com el PIB, la població, el consum energètic, la intensitat de carboni i el percentatge d’energies renovables. L’estudi compara diferents configuracions del model i analitza diversos escenaris futurs —base, verd i pessimista— per avaluar possibles trajectòries d’emissions.

Els resultats obtinguts mostren que els models optimitzats permeten capturar millor les dinàmiques d’emissió i ofereixen una eina útil per donar suport a la planificació climàtica i la presa de decisions.

“Suposa una gran motivació veure reconegut aquest treball que parteix d’una idea clara: per canviar el futur, primer hem de ser capaços d’anticipar-lo. Des d’aquesta visió, l’enginyeria química i la intel·ligència artificial esdevenen eines clau per transformar dades en decisions capaces d’influir en el futur climàtic i accelerar una transició més sostenible”, afirma Marcel.
 

Estratègies de reendotelització en un nou stent bioabsorbible

Mireia Bonich va realitzar el seu TFM sota la supervisió de Jordi Martorell López (Grup d’Enginyeria Vascular i Biomedicina Aplicada – GEVAB), també al Departament d’Enginyeria Química i Ciència de Materials d’IQS. El seu projecte s’emmarca en el desenvolupament d’un nou stent polimèric per tractar la coartació aòrtica pediàtrica, que s’adapti a les condicions vasculars infantils. El stent desenvolupat no només és capaç d’acompanyar el creixement de l’infant, sinó que també es reabsorbeix, evitant així complicacions futures.

En concret, el TFM de Mireia es va centrar en la funcionalització d’aquest stent per millorar la seva integració en el teixit vascular, mitjançant tractaments amb plasma d’oxigen i hidròxid de sodi, i enllaçant covalentment pèptids adhesius cel·lulars (REDV i REDV-RGDS). Posteriorment, mitjançant un bioreactor de perfusió, es van avaluar l’adhesió i la migració cel·lular. En condicions de flux, es va observar un augment de la migració cel·lular —especialment en els stents funcionalitzats amb la plataforma REDV-RGDS—, indicant una clara millora de la reendotelització.

En paraules de Mireia, “guanyar aquest premi ha suposat una gran motivació per continuar desenvolupant-me en l’àmbit biomèdic, així com una oportunitat de donar visibilitat a la contribució de l’enginyeria química en el camp de la salut cardiovascular”.