Dos enginyers d’IQS-URL, premiats en els Premis Nacionals Avelino Corma 2026

Dimarts, 12 de maig de 2026. El passat 18 d’abril, IQS-URL va acollir la celebració dels III Premios Avelino Corma, atorgats per els Col·legis Oficials d’Enginyers Químics d’Espanya, uns premis que són punt de trobada d’empreses, administracions i universitats al voltant de la innovació aplicada. En aquesta edició, els premis han incorporat la col·laboració d’ IQS Alumni, ampliant així el vincle entre comunitat científica i entorn professional. Els premis porten el nom del científic valencià Avelino Corma, referent internacional en catàlisi i reconegut amb el Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica.

Reconeixement al talent jove

Els premis ‘Avelino Corma’ reconeixen el talent jove en projectes relacionats amb la transició energètica, nous materials i economia circular, tot celebrant l’excel·lència i el talent dels Treballs de Final de Màster (TFM), i també distingeix trajectòries professionals i startups.

En aquesta edició, es van presentar 53 TFMs procedents de 19 universitats espanyoles, com a mostra de la connexió del talent jove en enginyeria química amb les necessitats reals de la indústria. Els projectes presentats aborden àmbits estratègics com la química verda, la economia circular, la bioeconomia, les energies renovables o els nous materials, àrees directament vinculades als reptes actuals del sector químic i energètic. Així, els premis reforcen el seu paper com a espai de transferència entre tercera aplicada i teixit productiu.

Dos enginyers químics d’IQS-URL van rebre dos dels cinc premis Avelino Corma lliurats a TFMs en aquesta tercera edició:

• Marcel Gil Ferrer va rebre el premi en la categoria “Aplicacions ambientals de l’Enginyeria Quimica” per el seu treball Aplicació d’algoritmes de machine learning per predir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Europa segons factors econòmics.
• Mireia Bonich Aranda va rebre el premi en la categoria “Nous materials” per el seu treball Estratègies de reendotelització en un nou stent bioabsorbible.
   

Predicció de gasos d’efecte hivernacle

Marcel Gil va dur a terme el seu TFM sota la supervisió de Daniel Vázquez Vázquez (Grup d’Enginyeria i Simulació de Processos Ambientals – GESPA), al Departament d’Enginyeria Química i Ciència de Materials d’IQS School of Engineering-URL. El seu TFM va consistir en el desenvolupament d’un model predictiu basat en xarxes neuronals LSTM per estimar l’evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en 24 països europeus fins el 20250.  Per això, es van utilitzar dades històriques socioeconòmiques, com el PIB, la població, el consum energètic, la intensitat de carboni i el percentatge d’energies renovables. L’estudi realitzat compara diferents configuracions del model i analitza diversos escenaris futurs – base, verda i pessimista – per avaluar possibles trajectòries d’emissions.

Els resultats obtinguts en aquest treball mostren que els models optimitzats permeten capturar millor les dinàmiques d’emissió i ofereixen una eina útil per recolzar la planificació climàtica i la presa de decisions.

“Suposa una gran motivació veure reconegut aquest treball que parteix d’una idea clara: per canviar el futur, primer hem de ser capaços d’anticipar-lo. Des d’aquesta visió, l’enginyeria química i la intel·ligència artificial es converteixen en eines clau per transformar dades en decisions capaces d’influir en el futur climàtica i accelerar una transició més sostenible”, afirma Marcel.
 

Estratègies de reendotelització en un nou stent bioabsorbible

Mireia Bonich va fer el seu TFM sota la supervisió del Jordi Martorell López (Grup d’Enginyeria Vascular i Biomedicina Aplicada – GEVAB), també al Departament d’Enginyeria Química i Ciència de Materials d’IQS-URL. El seu projecte s’emmarca en el desenvolupament d’un nou stent polimèric per tractar la coartació aòrtica pediàtrica, que s’adapti a les condicions vasculars infantils. El stent desenvolupat no és només capaç d’acompanyar el creixement de l’infant, si no que s’acaba reabsorbint, evitant així complicacions futures.

En concret, el TFM de la Mireia es va centrar en la funcionalització d’aquest stent per millorar la seva integració en el teixit vascular, mitjançant tractaments amb plasma d’oxigen i hidròxid sòdic i enllaçant covalentment pèptids adhesius cel·lulars (REDV i REDV-RDGS). Posteriorment, mitjançant un bioreactor de perfusió, es van avaluar l’adhesió i la migració cel·lular. En condicions de flux, es va observar un augment de la migració cel·lular – especialment en els stents funcionalitzats amb la plataforma REDV-RGDS – indicant una clara millora de la reendotelització. 

En paraules de la Mireia, “guanyar aquest premi ha estat una gran motivació per seguir desenvolupant-me en l’àmbit mèdic, així com una oportunitat de donar visibilitat a la contribució de l’enginyeria química al camp de la salut cardiovascular”.