L'spin-off IQS-URL, Hydrokemós, construeix les dues primeres plantes mundials d'electrodesnitrificació

Dijous, 13 d'octubre de 2016. Hydrokemós, spin-off d'IQS-URL, va presentar en el seu dia a Dipsalut els resultats del seu mòdul d'electro-desnitrificació HYK-40 per a la potabilització d'aigua contaminada per nitrats al municipi de Borrassà (Girona). 

Els resultats analítics de qualitat –certificats per l'Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)–, productivitat i cost obtinguts a la localitat gironina, en una prova de sis mesos, van corroborar que l'electrodesnitrificació és en potència la MTD (Millor Tècnica Disponible) per a l'eliminació de nitrats, per cost d'explotació i inversió i totalment neta. Com a conseqüència Dipsalut, l’Ajuntament de Borrassà i Hydrokemós van signar un acord per construir a Borrassà la primera planta mundial d’electrodesnitrificació per proveir d’aigua el poble dintre el projecte WATIFY d'Hydrokemós. Aquesta planta està  finançada  per la UE mitjançant  l'instrument PIME Fase II del programa H2020 de demostració de la nova tècnica i la Diputació de Girona.

La tecnologia, ideada per Hydrokemós, en la qual es basarà la nova planta de Borrassà, és un procés d’electrodesnitrificació, que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen mitjançant l’electricitat. Aquests gasos es poden alliberar a l’atmosfera, ja que són totalment innocus, tant per al medi ambient com per a la salut de les persones. Ruth Canicio, CEO d’Hydrokemós, subratllava: “Es tracta d’una tecnologia totalment neta perquè no genera residus (salmorres) ni consumeix fonts de carboni que cal afegir a l’aigua, com passa en les tècniques disponibles, i permet aprofitar el 100% de  l’aigua amb energia mínima. El cost d’aquesta nova millor tecnologia disponible i absolutament neta és, a més, inferior al de les millors tecnologies disponibles fins ara".

Així mateix, en el marc del projecte WATIFY, Hydrokemós ja va signar també convenis amb indústries metal·lúrgiques i alimentàries per remeiar els vessaments de nitrats a llera pública en el primer cas i potabilitzar aigües de pou contaminades amb nitrats per ús a la indústria alimentària que consumeix (per llei) de l’ordre del 40% de l’aigua potable a la UE. En el cas de la indústria alimentària el primer mòdul demostratiu, destinat a proveir aigua potable des d’un pou propi a una gran vaqueria, ja està enllestit i entra en operació aquest mateix mes d'octubre. El mòdul de remediació d’aigües de la metal·lúrgia està en construcció al pool d'indústries associades al projecte WATIFY.

Mentre el pool d'indústries col·laboradores d’Hydrokemós en el projecte WATIFY dissenyava i construïa els mòduls demostratius, l'equip del laboratori d’Hydrokemós a IQS-URL, on s’opera el prototip HYKDS, ha aconseguit establir les condicions d’operació per a cadascuna de les anteriors aigües i ha fixat la productivitat i els costos objectiu a aconseguir en les properes demostracions a camp durant quatre mesos. Els costos objectiu d’operació s’avaluen en l’ordre de 0,15 -0,25 €/m3 per a la vaqueria i en l’ordre d'1-2€/kg de nitrat per al tractament de residuals metal·lúrgics, segons concentració de les aigües residuals. Al cost de la potabilització cal sumar-hi 0,65 €/m3 de cànon, però cal recordar que la indústria alimentària sol pagar el metre cúbic a l’ordre > 3€/m3. La nova tècnica subministra aigua potable a un terç de cost, doncs.

Per evitar l'eutrofització d'estanys, llacs o llacunes naturals

El darrer objectiu WATIFY, subvencionat per la Comissió Europea i programat per a l’any 2017, per al qual encara no hi ha ubicació definitiva, és el tractament per a desnitrificació d’aigües per evitar l'eutrofització d'estanys, llacs o llacunes naturals. En aquest escenari el laboratori d’R+D+i d’Hydrokemós a IQS-URL –sempre dintre el projecte WATIFY– ha estudiat i està escalant el tractament d’aigües riques en nitrats –el rebuig de les dessaladores d’osmosi– una vegada dominada la tècnica per al tractament d’aigua dolça. Una alternativa a l’acció demostrativa de desnitrificació, en curs de negociació, és el tractament de l’aigua al llac del Parc Miró de l’Ajuntament de Barcelona per evitar-ne l’eutrofització.

La intrusió salina als aqüífers costaners és un fet ben conegut que fa necessari dessalar les aigües subàlvies per a consum humà i en molta major quantitat per emprar-les per a reg. Els adobs (fins 250 kg/Hrea., en horta de nitrogen permès) percolen fins aquests aqüífers salinitzats i el rebuig (salmorra que l’osmosi separa de l’aigua de reg) és ric en nitrats a més d’altres sals.

El vessament d’aquestes aigües a les llacunes costeres, com el cas molt actual del Mar Menor, per exemple, on operen 1.000 dessaladores, provoca l’eutrofització dels espais naturals o artificials, estuaris, badies i platges. El laboratori d’R+D+i d'Hydrokemós a IQS-URL ha aconseguit, i està escalant sobre aigües de rebuig reals d'una dessaladora de Múrcia, eliminar el 50% del nitrogen de les aigües que es vessen a un cost que suposa, entre inversió i energia, sols un augment menor que 0,08 €/m3 de cost sobre el cost de l’aigua de reg dessalada. És aquest un problema d’abast mundial que obre una molt interessant nova aplicació de l’electrodesnitrificació.

Més informació:
Marta Tena
Directora Comunicació IQS-URL
Tel. 93 267 20 20 | comunicacioiqs@iqs.edu