La URL celebra un acte per reflexionar sobre l’encíclica papal “Magnifica Humanitas”

A continuació, Ferran Sáez, filòsof i professor de Blanquerna-URL, ha contextualitzat l’encíclica i ha explicat de què tracta. Sáez ha comentat que a partir de la Segona Guerra Mundial, es posen en dubte algunes idees fins aleshores fermes, com les de la Declaració Universal dels Drets Humans o l’Encíclica “Pacem in Terris”, i això vigoritza ideologies basades en la xenofòbia, l’autoritarisme, els populismes... Saez ha explicat que “Magnifica Humanitas” vol construir una nova posició davant d’aquest trencament. I ho fa de forma anticipatòria: “amb un discurs reactiu no n’hi ha prou”; Aquest és un “discurs propositiu, que proposa un nou lideratge moral”.

Sáez ha afirmat que l’encíclica es caracteritza per ser un discurs que s’adreça a creients i no creients; que evita la confrontació; que es basa en l’evangeli però també en perspectives de disciplines com l’antropologia; amb una intenció d’universalitat, però no genèrica, sinó concreta; i lligada a noves tecnologies com la Intel·ligència Artificial. Però “no és una crítica a la tecnologia, sinó que és una crítica des dels eixos antropològics del cristianisme” basada en la idea del “discerniment ètic en relació amb la tecnologia” en un context en què sembla que s’accepta la idea que hi ha persones que són menys valuoses que d’altres, i que no mereixen protecció. “Si em fessin fer un titular, potser seria: ‘La vulnerabilitat no és un defecte a superar, sinó que és una part constitutiva de l’ésser humà’, i és a partir d’aquí, d’aquesta vulnerabilitat compartida com element que ens compromet a tots, que s’ha d’actuar”.

Tot seguit, s’ha celebrat la taula rodona “Com custodiar allò humà en una societat configurada per la IA”, amb Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL; Anna Pagès, directora del departament de Pedagogia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL; Llorenç Puig, professor del departament de Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià d’IQS-URL; i Cristina Gimenez, directora d’Identitat i Missió a Esade-URL; amb Elisabet Golobardes, vicerectora d’Ordenació i Qualitat Acadèmica | Universitat Digital de la URL, com a moderadora.

Golobardes ha començat descrivint la intenció de la taula rodona: “L’encíclica no parla només de tecnologia, sinó de quin tipus d’humanitat volem construir en un context on la IA redefineix el coneixement, el treball i les relacions. La pregunta seria “què vol dir custodiar allò humà avui?”. Ho abordarem des de quatre mirades: el marc de pensament, la condició humana, la responsabilitat educativa i el discerniment”.

Carles Llinàs ha ofert també un anàlisi general sobre l’encíclica, ressaltant que “no és tecnofòbica”, perquè no parla de “l’ús de la tècnica, sinó de la visió de l’ésser humà que hi ha al darrere”. Llinàs ha dit que l’encíclica compta amb una visió antropològica fonamentada en la doctrina cristiana, que defensa que “la dignitat de l’ésser humà és infinita; és absoluta; és independent de mèrits, intel·ligència, capacitats físiques...” i planteja dues maneres de veure el món mútuament excloents: la que es basa en l’amor a sí mateix i la que es basa en l’amor a l’altre.

Anna Pagès ha partit del fet que cada cop més adolescents fan servir les IAs com a suport emocional i psicològic per explicar com l’encíclica planteja que les IAs percebudes com a un “altre” simulat poden ser perilloses; especialment en un context de pobresa relacional, que “porti a perdre el desig de trobar l’altre”.

Llorenç Puig s’ha centrat en el concepte de la custodia, amb la necessitat de custodiar “no només la creació, sinó també l’ésser humà, la veritat, l’educació, el treball...” sempre amb la dignitat humana com a eix. 

Cristina Giménez s’ha centrat en la custòdia específicament des de l’educació, advertint que “domina un paradigma tecnocràtic” que pretén que una decisió basada en dades es consideri neutra, tot i que hi hagi “valors i decisions al darrere”. Des de l’educació, això necessita d’una “educació integral” que permeti custodiar la interioritat, el discerniment, i els vincles.