La Fundació Maria Raventós ha presentat el llibre "El fil invisible" de Francesc Grané, professor de la FCC Blanquerna

Avui, la Fundació Maria Raventós, dedicada a l’atenció a les mares joves i a la seva inserció social i laboral, ha celebrat el seu 60 aniversari publicant el llibre "El fil invisible", una obra biogràfica centrada en la figura de la fundadora de la primera residència, Maria Raventós i Fatjó, l’autor de la qual és Francesc Grané, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL.

Barcelona, 18 de gener de 2012. L’acte s’ha celebrat aquesta tarda a l’auditori del Cosmocaixa i ha comptat amb la presència de nombroses personalitats entre les quals destaquen el conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Cleries; el secretari de Família del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, Ramon Terrassa; el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del mateix Departament, Josep Lluís Ortuño; Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social de ‘la Caixa’, i nombrosos representants del patronat de la Fundació Maria Raventós i Fatjó, encapçalats per la seva presidenta, Teresa Raventós.

"El fil invisible"
La rectora de la Universitat Ramon Llull (URL), Esther Giménez-Salinas, ha estat l’encarregada de presentar el llibre. Giménez-Salinas s’ha mostrat molt agraïda de poder participar en un acte vinculat a l’extensa família Raventós i ha remarcat l’honor que ha representat per a ella presentar el llibre d’una dona que ha estat i és un gran referent en molts sentits, tot i que la seva vida ha estat molt desconeguda. De fet, el mateix títol de l’obra reflexa aquest fet.

Maria Raventós i Fatjó va néixer el 1897 a la casa pairal de Can Codorniu i és la sisena de dotze germans. Filla de Manuel Raventós i Domènech, el gran emprenedor del món del cava, i de Montserrat Fatjó, la seva vida va estar molt marcada pel seu entorn familiar. En aquest sentit, cal destacar la vinculació de grans iniciatives econòmiques i empresarials amb una forma de concebre la persona humana i la família. El projecte de Manuel Raventós i Montserrat Fatjó no va ser merament empresarial, tampoc només econòmic, sinó que va expressar la voluntat de canviar el seu context familiar i social, el seu poble i el seu país.

Giménez-Salinas ha subratllat que, com en altres casos de dones de principis de segle XX, aquest entorn familiar va marcar la impossibilitat de Maria Raventós per escollir el seu destí: “La vocació l’empenyia a entregar-se a una vida religiosa, però les circumstàncies del moment no ho van permetre i es va veure al capdavant d’un negoci familiar que gestionava amb celeritat però que no l’omplia”.

Forçada a exiliar-se durant la Guerra Civil, Maria Raventós va reprendre el negoci del cava més endavant, fins que finalment va decidir seguir la seva vocació. És a partir de l’experiència dels exercicis espirituals ignasians que va veure quin era el seu veritable lloc al món: la dedicació a les noies soles, ja fossin expresidiàries, prostitutes o forçades a marxar de casa.

“Maria té 46 anys quan experimenta un gran canvi místic”, ha explicat Giménez-Salinas. La rectora ha citat a Sant Ignasi de Loiola qui definia els exercicis espirituals com: “tota manera de preparar i disposar l’ànima per treure’n totes les afeccions desordenades i, un cop tretes, per buscar i trobar la voluntat divina en la disposició de la teva vida per a la salut de l’ànima”.

Fruit d’aquesta experiència va néixer l’Escola Taller Santa Eulàlia per a la protecció de la jove. Giménez-Salinas ha afegit: “Vivia per les noies i anava on calgués per recollir-les. Li van dir que on era més fàcil trobar-les era als hospitals on anaven a tenir les criatures. Calia arribar-hi abans que les mestresses o els amos de les cases de prostitució, que les anaven a buscar perquè es reincorporessin a la feina. Tot això era la seva vida”.

Perfil biogràfic de Francesc Grané i Terrades
Neix a Mataró el 1964. És doctor en Ciències de la Comunicació, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, diplomat en Ciències Religioses, en Sociologia i en Teologia. És professor de la URL, de l’ISCR Martí Codolar, i director del Centre Edith Stein, així com del portal universitaties.net i d’eulogosmedia. Ha treballat a Televisió de Catalunya, a TVE i Tele5, com a redactor, guionista i director de diferents programes. Creador del guió de les dues primeres edicions de La Marató de TV3. Ha rebut el primer premi Farel de Neuchatel (Suïssa) del Festival Internacional de Cinema Espiritual més prestigiós de l’escena internacional pel documental Cristina Kauffman: Re-crear les soledats. La religiosa carmelita, que va morir el 2006, ha estat un referent per a moltes persones. També és autor de diverses publicacions, entre elles la col·lecció “L’aventura interior” de l’Editorial Claret. La vinculació de Francesc Grané amb la família Raventós està lligada, especialment, a l’amistat amb la religiosa carmelita Carme Raventós i Espona.

Fundació Maria Raventós
És una organització no lucrativa d’acció social i educativa que acull futures mares soles i sense recursos. Té la seva seu social al carrer Plantada, 1 de Barcelona, i compta amb una residència maternal i una escola bressol. Més informació a www.fmraventos.org.

Més informació:
Carles Targa
Cap del Gabinet del Rectorat i Comunicació
Universitat Ramon Llull
Tel. 93 602 22 06 / 600 017 346
targa@rectorat.url.edu