Buscador de notícies

La Fundació Pere Tarrés i la Fundació Sanitària Sant Pere Claver presenten l’informe Impacte dels factors socials en l’atenció a la Salut Mental

impacte-factors-socials-en-atencio-salut-mental

La recerca s’ha dut a terme en els centres de salut mental infantojuvenil i d’adults del districte de Sants-Montjuïc de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver. El 60% de les persones analitzades es troba en situació de risc social per la combinació de diferents factors socials, el 71% han viscut situacions vitals crítiques com maltractament o assetjament, diversos ingressos psiquiàtrics, morts significatives, abandonament, problemes amb la justícia o desnonaments i un 54% no té cap factor protector que pugui mitigar la situació que viu

Divendres, 1 de desembre de 2017. Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida i la seva evolució dependrà dels factors que incideixen en la seva aparició. Identificar quins són aquests factors socials de risc i com influeixen en l’atenció a les persones amb problemes de salut mental és l’objectiu de l’informe que la Fundació Sanitària Sant Pere Claver i la Fundació Pere Tarrés van presentar ahir a Barcelona.

La recerca, que s’ha dut a terme en els centres de salut mental infantojuvenil i d’adults del districte de Sants-Montjuïc de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, tenia com un dels objectius analitzar les dificultats i complexitats que té l’atenció a la salut mental quan la vulnerabilitat i el risc d’exclusió social són presents en la vida diària de les persones que presenten trastorns mentals. Era necessari poder mesurar l’impacte d’aquesta relació, i “tenir-la reflectida en un document”, com va afirmar Pilar Solanes, cap del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. Solanes també va agrair l’esforç fet per les dues entitats que han elaborat l’informe i el va definir com “un instrument que posem a l’abast de la ciutat per millorar l’atenció a la salut mental” i que complementa altres iniciatives exitoses que també s’estan fent en altres districtes.

Entre els ítems analitzats s’han tingut en compte diferents característiques com l’edat actual i d’inici del trastorn mental, la nacionalitat, el nivell d’estudis, la situació laboral, el nivell socioeconòmic de l’usuari i de la seva família, les condicions de salut general i de la salut mental en concret, si pateix situacions vitals crítiques i factors de risc que condicionen la seva atenció en salut mental. “Com més complicada sigui la situació de la persona, més factors de risc acumula i més complexa es fa la seva atenció en els centres de salut mental” explica Montserrat Martínez Melo, cap de Metodologia i Estudis en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés i directora de la recerca.

Lluis Mauri, director de Sant Pere Claver- Institut Docent Recerca, va destacar que “incloure les dimensions socials en la història clínica pot ajudar als professionals mèdics a fer un diagnòstic i tractament més complet”. Poder arribar a aquest nivell d’exigència implica major coordinació i informació entre tots els professionals que formen els equips assistencials però també ajuda a la gestió de les expectatives de la persona atesa, de la seva família i del seu entorn. En alguns casos caldrà parlar amb l’escola, el lloc de feina o amb la comunitat en el cas de persones d’origen immigrant. Precisament aquest va ser un dels punts destacats de la presentació quan Mauri va fer referència a que menys del 10% dels casos atesos són persones amb nacionalitat estrangera. La dificultat de l’idioma i els estigmes contra les persones que tenen trastorns mentals en algunes comunitats estrangeres fan que moltes d’elles no arribin als serveis sanitaris i no puguin rebre una correcta assistència a la seva patologia.

L’alta complexitat de les situacions que viuen les persones amb trastorns mentals també queden reflectides en l’informe. Així, el 60% de les persones analitzades es troba en situació de risc social per la combinació de diferents factors socials, sent 1 de cada 4 els casos d’alt risc. El 71% han viscut situacions vitals crítiques com maltractament o assetjament, diversos ingressos psiquiàtrics, morts significatives, abandonament, problemes amb la justícia o desnonaments. A més, un 54% no té cap factor protector que pugui mitigar la situació que viu.

L’informe també inclou recomanacions adreçades tant als professionals que atenen aquestes persones com a les institucions com ara fomentar els programes de suport comunitari coordinats a l’atenció en salut mental, lluitar contra la cronificació, flexibilitzar mentalitats, processos i procediments, tenir especial atenció a la diversitat cultural, difondre els recursos assistencials entre les persones ateses i la comunitat, impulsar la formació especialitzada i crear taules de treball especialitzades en l’atenció als factors de risc.

Finalment, Rafael Ruiz de Gauna, director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, va recordar que “darrera d’aquestes xifres hi ha persones que estan patint i tots tenim el repte d’acompanyar-los”.

Podeu descarregar-vos aquí l’informe complet.

Per a més informació:
Nati Pareja
Fundació Pere Tarrés
Tels. 93 430 16 06 | 660 07 34 34
premsa@peretarres.org

Universitat Ramon Llull
Claravall 1-3. 08022 Barcelona
T. 902 053 010 - 936 022 200
F. 936 022 249 | info@url.edu
NIF G-59069740

Mapa web

Admin