Buscador de notícies

Crònica de la Jornada ACM sobre refugiats i migrants «Viatge sense retorn?»

jornada-ACM-viaje-sin-retorno-en-HTSI-URL

José Maria Vera d'Oxfam Intermón: "Hi ha 65 milions de persones que no volien deixar les seves llars i han estat forçades a desplaçar-se. Cada minut hi ha 24 persones forçades a fugir, una xifra quatre vegades superior a fa una dècada"

"Actualmente hi ha 224 milions de migrants al món i aquesta xifra va en augment"

"El Líban, amb poc més de 5 milions d'habitants i una extensió menor que la província de Córdoba, acull 1,2 milions de refugiats. Això sí que és una crisi, això sí és un problema que s'ha de gestionar"

Divendres, 18 de novembre de 2016. La Universitat Ramon Llull, en el marc del projecte d'agregació Aristos Campus Mundus, ha organitzat a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI) de la Universitat Ramon Llull (URL) la jornada sobre refugiats i migrants «Viatge sense retorn?» amb testimonis directes i professionals experts en migració, que ha comptat amb un centenar d'assistents.

Josep Maria Garrell, rector de la URL, ha inaugurat la jornada subratllant que la universitat ha d'oferir el marc de rigor universitari per proposar diàleg i que els experts intentin moure ànimes. Ricard Santomà, degà d'HTSI-URL, ha donat la benvinguda al costat del rector i ha recordat que HTSI-URL ha creat la Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat precisament per lluitar per aquest "no viatge" i "no turisme" i ha afegit que l'hospitalitat és fonamental en aquest moment d'acollida de les persones refugiades.

Què ens diu aquesta crisi d'un món en conflicte? José Mª Vera, director general d'Oxfam-Intermón Espanya ha iniciat la seva intervenció centrant-se en els refugiats i ha explicat amb dades la seva realitat: "65 milions de persones que no volien deixar les seves cases han estat forçades a desplaçar-se. 41 milions de desplaçats interns dins dels seus propis països, 21 milions de refugiats fora dels seus països i 3 milions de sol·licitants d'asil. 24 persones són forçades a fugir cada minut, quatre vegades més que fa una dècada". Vera ha explicat que els principals països on hi ha desplaçats interns són Colòmbia i Síria (gairebé 7 milions cada un) i l'Iraq amb més de 4; i que l'origen del major nombre de refugiats són Síria amb gairebé 5 milions, Afganistan amb 3 i Somàlia amb més d'1.

El director general d'Oxfam Intermón ha denunciat la capacitat de la comunitat internacional per donar resposta a aquests conflictes: "Els temps de la gran diplomàcia de prevenció i resolució de conflictes semblen, per desgràcia, oblidats. No hi ha campions de pes en la comunitat internacional. I, al contrari, abunden els piròmans".

jornada-ACM-viatge-sense-retorn-a-HTSI-URL-veraVera ha analitzat les causes dels conflictes i ha assenyalat que un dels reptes d'un món en moviment passen per abordar els desplaçats climàtics: "L'impacte del canvi climàtic en forma de desastres naturals més freqüents i més intensos (15.000 en els últims 20 anys) força 22 milions de persones l'any a deixar les seves terres i les seves cases, més de 62.000 al dia".

Vera ha observat que, "si l'Acord de París sobre el Clima no es posa en pràctica de manera efectiva, assistirem a un desastre climàtic que farà impossible acabar amb la fam i la malnutrició i forçarà milions més a deixar les seves cases".
 

224 milions de migrants en el món, xifra en increment

A continuació, el director general d'Oxfam s'ha centrat en els migrants i en "les múltiples causes per a la migració que giren al voltant del factor econòmic, de la fragilitat dels mitjans de vida en molts llocs, de la recerca de millors oportunitats laborals, del suport a la família en forma de remeses i ha assenyalat que actualment hi ha 224 milions de migrants en el món i que és una xifra també en ascens. "Encara que el seu caràcter i la legislació que els empara no sigui la mateixa que als refugiats, recordem que també tenen drets", ha puntualitzat Vera.

"L'objectiu explícit de la Unió Europea sembla ser un i només un. Que no vinguin. Punt. A qualsevol cost, incloent llançar a centenars de milers en mans de màfies. En completa indefensió. Davant del tancament de fronteres, les devolucions en calent, la impossibilitat de sol·licitar asil de forma segura i propera, aquells que vénen cap a Europa ho fan per rutes cada vegada més perilloses. El 70% d'ells cauen en mans d'explotadors. La manca de rutes segures garanteix el negoci d'aquests i la desprotecció de dones, homes i nens".

"Els instruments internacionals per a la gestió de la població refugiada no estan funcionant. Dels 1,2 milions de persones que haurien de ser reassentades el 2017, els països desenvolupats només han ofert 170.000 places, tot just el 15%. La reubicació dins de la UE per promoure una distribució més equitativa de les persones refugiades que aconsegueixen arribar, tampoc ha funcionat. Pocs països dins la UE, sobretot Alemanya i Itàlia, acullen la majoria dels nous refugiats arribats".

I aleshores on són els refugiats? Vera de nou ha donat dades que han impactat l'audiència: "El 86% estan en països vulnerables, propers a la crisi. L'1% a Europa. En el cas dels sirians, podem veure un resum en aquest mapa. Turquia, Líban, Jordània. Passa igual en altres crisis i són Txad, Tanzània, Etiòpia ... El Líban, amb poc més de 5 milions d'habitants i una extensió menor que la província de Còrdoba, acull 1,2 milions de refugiats. Això sí que és una crisi, això sí que és un problema a gestionar".

Vera ha acabat la seva intervenció exposant la crisi de la UE i d'Espanya com a grans valedores del paradigma de la cohesió social, la universalitat dels drets civils i polítics, socials, econòmics, i culturals. Finalment ha recordat als joves la importància en l'exigència en les mobilitzacions socials i ha animat a "barregés", no témer la diversitat.
 

Debat i lliurament dels Premis ACM de Responsabilitat Social

La taula rodona posterior ha comptat amb experts com Rafia Aaidoun, migrant marroquí; Mamadou Dia, senegalès fundador de l'ONG Hahatay, centrada en ajudar els seus compatriotes perquè no hagin d'emigrar; Alfonso Alosno-Lasheras de l'equip "Acollida i Formació" de Migra Studium; Raimundo Martínez, advocat col·laborador del mateix centre social que treballa per la dignitat i els drets de les persones migrades més vulnerables i els seus fills i filles; i Marie Mateo, advocada amb bufet propi i especialista en estrangeria.

Durant el debat, els participants han abordat des del moment de presa de decisió d'intentar arribar a Europa fins al moment d'acollida.

Mamadou Dia ha assenyalat que "els immigrants i refugiats són persones amb desitjos de créixer, però són sobretot persones" i ha afegit que "arrisquen la seva vida perquè volen viure, canviar, i tenir un futur millor. La immigració és conseqüència de les injustícies que es generen des del nord cap al sud".

Des de la seva experiència assessorant immigrants en Migra Studium, Raimundo Martínez ha apuntat que "sempre hi haurà immigració, perquè sempre existirà l'esperança d'aconseguir una vida millor". Al seu torn, Marie Mateo ha explicat que al moment de l'acollida als immigrants "els falta molta informació. Tenen drets que no coneixen i que tenen reconeguts".

Un cop finalitzada la jornada s'ha fet entrega dels Premis ACM de Responsabilitat Social que convoca anualment el Campus d'Excel·lència Internacional Aristos Campus Mundus (ACM), i que materialitzen el seu compromís amb la responsabilitat social universitària.

El premi Bones Pràctiques en Cooperació Universitària ACM en la categoria de treballs de grau l'ha rebut Alba Noi Rizaldos pel seu treball "Contribució de Corea del Sud al compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni a l'Amèrica Llatina" i Lilián Fernández Ametller ha rebut la menció pel seu treball "És necessari educar en diversitat funcional als alumnes de grau en infermeria?".

En la categoria de postgrau el primer premi ha estat per Belén García Villoria per "Discapacitat en situacions de refugi: sistema sanitari i atenció a les persones amb necessitats especials en els campaments de refugiats saharauís" de Tindouf i Blanca Leticia Fernández Carballo ha obtingut una menció especial per "Portable and low-cost quantitative Pathogen detection Device".

El Premi Ignacio Ellacuría d'Estudis d'Interès Social ACM en la categoria de grau ha estat per a Carlos Nieto Páez per "Educació per a la salut i prevenció infectocontagiosa en el camp de refugiats de Zaatari". El segon premi s'ha entregat a Paula Rodríguez Otaola per "Cadena de valor compartit en la indústria tèxtil: el cas Roba Feta amb Amor" i Paloma Torres López ha rebut una menció especial per "Anàlisi de política pública des d'un enfocament de vulnerabilitat per a la integració global dels menors estrangers no acompanyats a Espanya ". En la categoria de postgrau el primer premi ha estat per Núria Ferré Trad per "Drets humans i garanties legals a la Frontera Sud: Avaluació de la migració i l'asil. Estudi de cas: Melilla i Nador".
 
Finalment, el primer Premi en Bones Pràctiques al Compromís Social Universitari ACM ha quedat desert mentre que el segon ha estat per a Pablo Sánchez Naharro, Luis Rodríguez Escario i Álvaro Clemente Verdú per "Plataforma NIU".

Fulletó de la Jornada

Més informació:
Anna Tosca
Gabinet de Premsa i Xarxes Socials
Universitat Ramon Llull
Tel. 936 022 228 | 692 671 597
atosca@rectorat.url.edu | twitter.com/uramonllull

 

Universitat Ramon Llull
Claravall 1-3. 08022 Barcelona
T. 902 053 010 - 936 022 200
F. 936 022 249 | info@url.edu

Mapa web

Admin